"Un home ha de fer el que ha de fer"
Fred Zinnemann
L'impossible esdevé real. Qui va ser la seva mà dreta planta cara a Sánchez i es nega a servir de tallafoc en l'escàndol del cas Koldo. Se'n fan creus. Potser s'apaga la il·lusió de l'home que sempre aterra dret. Junts no pot votar que no a l'amnistia, repetien. Ábalos no pot desobeir el partit i menys anar-se'n al Grup Mixt, insistien, fins i tot moments abans de la seva compareixença d'ahir. Els relats han perdut la màgia, ja no funciona la vareta. Fins al punt que l'èpica de la lluita implacable contra la corrupció "caigui qui caigui" que va encarregar Sánchez s'ha quedat petita i perduda davant el sol davant el perill d'Ábalos. Mala cosa que fins i tot l'èpica te la robin, l'èpica que va començar en un Peugeot 407 i que per a algú, de moment, ha acabat a l'Audiència Nacional.
Si alguna cosa té Ábalos és que se li entén tot. Està cremat perquè el volen cremar, a ell, que va salvar de tants incendis. Li sembla injust que l'immolin en una pira que van construir entre tots. No apareix en cap document judicial ni policial, però li exigeixen responsabilitat política per haver ficat fins a la cuina del poder un mindundi fornit que ha acabat sent un xoriço. Però va ser ell qui el va ficar? I, sobretot, era l'únic que era conscient que estava pasturant en un ministeri i en un consell d'Administració pública? L'únic que sabia que tota la família vivia a les costelles del poder? Vaja, que després de tanta lleialtat i tanta familiaritat, de la vida de Koldo García no en sabia ningú res més que José Luis Ábalos. "Soc un peó a qui introdueixen en una lluita política sense regles", ha confessat. I qui no té més regles que el seu futur i la seva ambició tots sabem qui és. Traduir-l'hi al valencià és molt fàcil. "Que em mirin als ulls els que volen acabar amb mi", no m'enviïs el Santos a casa ni m'intentis defenestrar per via interposada, almenys executa'm tu i és que "ell em coneix". Ell. Ambdós es coneixen, potser massa, a hores d'ara.
L'actitud d'Ábalos no és difícil d'entendre ni personalment ni jurídicament ni políticament. Primer, perquè sent diputat, i coneixent Ismael Moreno, que no és García-Castellón, investigarà a fons i només si troba alguna cosa seriosa que impliqui l'exministre, elevarà una exposició raonada al Suprem. Entre una cosa i l'altra, gairebé dos anys de marge abans d'una eventual declaració davant d'un jutge. Si se n'arriba a anar del Congrés, això podia passar en qualsevol moment. Dos anys! Ves a saber on som tots, i sobretot alguns, d'aquí a dos anys. En altres termes, qui tant ha executat, sap perfectament que volen la seva "mort política i civil" i que renunciar ara significava penjar-se l'estigma de corrupte abans que ho fes cap jutge. Per protegir qui? L'anterior cop, quan va ser defenestrat doblement, com a ministre i com a número tres del PSOE, el van deixar col·locat i encara ara el xut endavant estava previst que continués portant-lo a les llistes com a eurodiputat. Allò no ho va explicar ningú —malgrat que tres mesos abans el Suprem va inadmetre una querella precisament per aquestes mascaretes i aquesta empresa— encara que era molt estrany, però això sí, no el van deixar als peus dels cavalls, sinó col·locat. Ara tot és diferent: d'ètica no es menja i ell es pregunta com es manifestaria aquesta ètica en "una fase de reparació posterior" a la seva "cancel·lació civil" i "sacrifici públic".
L'aire fa olor d'enfonsament, no només hi ha una ombra pestilent de corrupció, sinó que algú ha plantat cara a l'inefable
Ábalos no s'ha plegat a immolar-se per ordre de l'amo. "M'enfronto a tot el poder polític i ho faig sol". Sense xofer, sense escorta, sense secretària, sense factòtum. I malgrat aquesta solitud i de la suspensió de militància i d'haver d'asseure's al galliner al costat de Belarra, malgrat tot això, la sensació general, almenys a la Villa y Corte i a excepció dels groupies reconeguts, és que qui en surt debilitat és Pedro Sánchez. Sol davant el perill, hi ha un home sol davant el perill; però, qui és? Hi ha massa gent apuntant que dispararà ara que s'ha obert la veda. Potser el que fa bullir la sang a Ábalos és haver estat l'home lleial dels favors i els encàrrecs a qui ara, displicentment i sense mirar-lo als ulls, es vol tirar a la paperera. No es deixarà fer. Sap moltes coses i així ho insinua o ho diu directament.
Un flanc obert que després de les eleccions gallegues no reforça exactament els socialistes en la seva negociació amb Junts. Com més maror, més peix, i aquesta vegada els juntaires serien els cridats a treure les xarxes plenes. Segueixen en sessions maratonianes per intentar arribar a un acord, encara que alguns dels negociadors tenen altres negocis urgents per atendre i això no és bo, perquè despista. La cosa no està feta, però ara mateix el PSOE té una pressa enorme de culminar l'amnistia, aconseguir una cosa que pugui sobreposar-se a aquest pèlag en el qual xipollegen. Això, a priori, ha de jugar a favor dels negociadors de Puigdemont, no està la cosa per posar-se molt exquisits. No se n'alegrin massa, que no és tan fàcil. Pot ser que fins i tot dins dels mateixos socialistes encarregats d'aquest assumpte, uns ho vegin d'una manera i altres d'una altra. Queda encara més d'una setmana en què, a aquest ritme, pot passar encara qualsevol cosa. El negociat de Koldo i companyia —deixem-ho així, encara no podem determinar-la del tot— anava més enllà de les mascaretes i, segons les tertúlies de Madrid, sobrevolava unes altres operacions de poder i de diners importants. Ja ho veurem.
La UE entrarà també en joc per investigar quins diners procedents dels seus fons ballen per societats off-shore o en sacs ocults als trasters. Això tampoc no deixarà ben parat Sánchez davant dels seus amics europeus i fa mal en el més íntim, sobretot a gent com ell. Molts es freguen les mans, a Madrid i a províncies, a tots els terrenys que han estat escurats pel bé del líder. L'aire fa olor d'enfonsament, no només hi ha una ombra pestilent de corrupció, sinó que algú ha plantat cara a l'inefable. Encara hi ha qui a Ferraz va dient que Ábalos ha d'obeir el partit fins que la seva expulsió no sigui ferma. Jo no li tocaria gaire els pebrots. Encara que ha dit que tindrà llibertat de criteri, també és de preveure que no voti contra el seu partit llevat que... més val no provocar-lo. Perquè Junts no podia votar que no... l'exministre no se'n podia anar al Grup Mixt i Ábalos no pot votar diferent que el PSOE, o sí?
L'amnistia i un pacte extens amb Junts podrien pal·liar les vies d'aigua que s'obren a la legislatura, però també n'hi poden obrir altres de noves segons el que es vegi obligat a lliurar. Mantenir el poder està abans que la justícia, ho ha dit Ábalos, i no sé si acabarà imputat o no, però en allò que l'emprenya no menteix. La clava. "Tinc moltes respostes i les aniré donant". Ja són massa els que les esperen.