Tal dia com avui de l’any 1553, fa 489 anys, a Greenwich (Anglaterra) moria sense descendència el rei Eduard VI d’Anglaterra, fill del difunt rei Enric VIII i de la seva tercera esposa Joana Seymour. Eduard, que sempre havia tingut una salut fràgil, va ser motiu de preocupació del seu pare, que va disposar en testament, que si moria prematurament i sense descendència, seria succeït per una de les filles que havia tingut amb les seves anteriors parelles: per Maria de Tudor i de Trastàmara (filla de la seva primera esposa Caterina de Trastàmara —o d’Aragó— i neta dels Reis Catòlics) o per Elisabet de Tudor i de Boleyn (filla de la seva segona esposa Anna Boleyn).
Eduard (nascut el 1537) va morir prematurament, amb tan sols disset anys; i això seria el que explicaria que les seves dues germanastres grans el sobrevisquessin. En aquest cas es va imposar l’ordre d’edat, i Maria (nascuda el 1516) passava a ocupar la primogenitura en perjudici d’Elisabet (nascuda el 1533). Maria Tudor va ser nomenada reina titular d’Anglaterra el 6 de juliol de 1553, però no va ser oficialment coronada fins al 28 de juny de 1554. Aquests onze mesos de demora es van produir perquè l’entronització de Maria va generar una fortíssima oposició entre els sectors del poder més propers al nucli de la nissaga Lancaster-Tudor.
Maria no va decebre ningú, i durant el seu efímer regnat (1553-1558) va fabricar un règim de terror que perseguiria sense descans els anglicans. En aquest punt és important destacar que el conflicte religiós (catòlics contra anglicans) només era el pretext d’una guerra entre dos grups de poder: els partidaris dels Lancaster-Tudor (les emergents classes mercantils anglicanes del sud d’Anglaterra) contra els dels deposats York (els grans barons feudals catòlics de l’illa). Durant el regnat de Maria, fervorosa catòlica, el règim va executar milers de dissidents; i aquell paisatge de repressió i de mort va posar les bases del futur conflicte entre el rei i el Parlament del segle XVII.