Un chat independentista llama a asesinar a 26 millones de españoles 'fachas y unionistas'. El juez ordena prisión por posibles delitos de terrorismo. Se espera que la Casa del Rey emita en breve un comunicado llamando a la calma”.

Naturalment, aquesta de sobre és una notícia inventada, falsa, una fake new. És falsa perquè el que diu no ha passat. En canvi, sí que ha passat una cosa molt semblant.

En concret, hem sabut que en un xat se sentenciava que cal matar tots els espanyols d'esquerres i independentistes, els quals, es calculava, sumen un total de 26 milions, "niños incluidos". Aquesta, i moltes altres barbaritats esborronadores omplien una conversa de WhatsApp en què participaven militars retirats. Això sí: ni són a la presó, ni se'ls acusarà de terrorisme. El Rei no els renyarà, ni tan sols una mica.

No sé si els passarà res. Fins on jo sé, era un xat entre amics i coneguts, i a desgrat dels fastigosos comentaris, no se'n desprèn ni la intenció ni cap pla per atemptar.

Dit això, em venen al cap un parell de coses. La primera, que el xat —igual que les cartes dirigides al Rei i el manifest d'altres militars contra el govern "socialcomunista" de Pedro Sánchez— constitueixen un indici —relatiu, esclar— de com és l'exèrcit espanyol encara avui, quaranta-cinc anys després de la mort de Franco.

Imaginin per un moment què li hauria passat a Tamara Carrasco si hagués dit, encara que fos de broma, de matar 26 milions de persones, com en el xat dels militars 

La segona cosa és que si el xat que s'ha airejat fos, com en la meva fake new, un xat d'independentistes o cedeerres, molts dels que ara treuen ferro a l'incident o miren cap a una altra banda, començant pels jutges i els fiscals, passant per la premsa de Madrid i acabant en la tríada PP, Ciutadans i Vox, exigirien esverats que se'ls tanqués a la presó de per vida i que s'apliqués, com a mínim, un altre 155.

En part, també, això ja ha passat. Recordem —per agafar el primer dels atacs espuris contra els cedeerres— el cas de Tamara Carrasco. En el centre del cas, també, un missatge en un grup de WhatsApp, un missatge de veu. La independentista hi explicava el que s'havia dit en una reunió sobre la possibilitat d'una vaga general i d'altres accions de protesta, com ara envoltar l'estació de Sants.

El missatge de Tamara Carrasco era del 25 de març del 2018.  El 10 d'abril diversos guàrdies civils entraven a casa seva a Viladecans i la detenien acusada de terrorisme, sedició i rebel·lió. A continuació se la van endur a Madrid per declarar davant l'Audiència Nacional, on va restar 48 hores tancada i incomunicada. Aquell matí del 10 d'abril també van anar a buscar Adrià Carrasco, que va aconseguir fugir i arribar a Bèlgica. Es va dictar contra ell una ordre de detenció a Espanya pels delictes de rebel·lió, sedició i terrorisme per haver participat en els talls de carretera i aixecament de peatges de la Setmana Santa del 2018.

Aquest octubre coneixíem la sentència del cas Tamara Carrasco, que va estar tretze mesos sense poder sortir de Viladecans. El jutjat penal número 25 de Barcelona l'absolia de desordres públics (el cas, com tants altres contra independentistes, es va anar desinflant com un globus fins a quedar reduït a aquesta acusació). La sentència absolutòria és demolidora contra els fiscals i els guàrdies civils del cas. Demolidora. A partir d'una investigació de pa sucat amb oli s'extreien unes acusacions terribles. A cap fiscal ni a cap guàrdia civil, tampoc aquesta vegada, no li passarà res.

En el missatge de WhatsApp de la Tamara no es parlava, per descomptat, de fer mal a ningú. Ara imaginin per un moment què li hauria passat si hagués dit, encara que fos de broma, encara que fos una bravata, de matar 26 milions de persones, com en el xat dels militars.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
José Antich
Editorial Remor de sabres l'any 2020 José Antich
Xoán-Antón Pérez-Lema
Opinió Una Constitució caducada; un règim caducat Xoán-Antón Pérez-Lema