Tal dia com avui de l’any 1899, fa 123 anys, a Lorda (Occitània-França), moria Rafael Tristany i Parera, que havia estat president de la Generalitat restaurada efímerament pels carlins catalans durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1875). El 26 de juliol de 1874, Carles Maria de Borbó i Àustria-Este (anomenat Dom Carles pels seus seguidors catalans) signava a Lizarra (Navarra) el decret de restitució de la Generalitat (liquidada a sang i foc el 1714), que seria emplaçada provisionalment i efímerament a la Seu d’Urgell. La Generalitat carlina va tenir una vigència de tretze mesos, fins que a principis d’agost de 1875, el general liberal Martínez Campos ocupava la capital carlina de Catalunya i la derogava.

El general Rafael Tristany havia nascut el 16 de maig de 1814 a Ardèvol (Solsonès) en una família de propietaris agraris d’ideologia conservadora. El seu oncle patern, mossèn Benet Tristany, seria un dels caps militars més destacats del carlisme català durant la Primera Guerra carlina (1833-1840). Rafael Tristany, que a l’inici del primer conflicte tenia dinou anys, hi tindria, també, una destacada participació. De fet, Tristany va ser l’únic oficial d’alt rang de l’exèrcit carlí que va participar en les tres guerres carlines: 1833-1840, 1846-1849 i 1872-1875. També va participar en l’alçament carlí de 1855-1856 i en una expedició absolutista a la península italiana el 1860 —durant la guerra d’unificació— en defensa dels Estats Pontificis.

A diferència d’altres caps militars carlins, Tristany no va estar mai implicat en robatoris (com Savalls) o en massacres (com el comte d’Espanya). Això li va conferir una aura de prestigi entre la societat catalana de l’època (fins i tot entre els seus rivals liberals) i li va reportar la confiança del pretendent Carles Maria de Borbó, que en la Tercera Guerra carlina (1874-1875), conflicte que es va lliurar, exclusivament, a Catalunya, el nomenaria comandant general, equivalent al capità general que el règim liberal mantenia a Barcelona i president de la Generalitat. A l’acabament del darrer conflicte carlí (1875), es va exiliar a Lorda (Occitània-França), es va casar i es va dedicar a l’explotació agroramadera.