A començaments de setmana, el milionari Elon Musk, CEO de Tesla i Space X, després de comprar bona part de les accions de Twitter, donava un missatge a Espanya: "Espanya hauria de construir una xarxa solar massiva. Podria donar energia a tot Europa".
El tuit en qüestió va ser compartit més de 10.300 vegades (molt, per entendre'ns) i va comptar amb comentaris i respostes de, ni més ni menys, el ministre de Ciència i Innovació del Govern d'Espanya, Pedro Duque, que va dir al multimilionari: "Les inversions en Espanya són benvingudes per impulsar la nostra ja gran producció d'energies renovables. Tot el nostre marc legal està preparat per a això. Coneix algun inversor?"
No va ser l'únic membre del Govern que es va pronunciar: el mateix president, Pedro Sánchez, va venir a dir una cosa similar a Pedro Duque: "Ja estem implementant el pla més ambiciós cap a un sistema energètic eficient i sostenible. Tots els sectors a bord. Maximitzant les oportunitats, la digitalització i la cadena de valor per a un èxit durador. El temps és ara. Fem-ho bé. Vingui i vegi-ho. Els inversors són benvinguts a Espanya".
El director general de la Unió Espanyola Fotovoltaica, José Donoso, considera que la idea de Musk "és una fantasia". Encara que hi ha un punt intermedi a considerar.
Espanya és, actualment, un dels millors recursos solars d'Europa: és un dels països amb més riquesa natural del món. Tenim una mitjana de 300 dies a l'any de sol i unes 2.500 hores aprofitables. L'energia fotovoltaica és la quarta renovable més utilitzada ara mateix a Espanya. Sempre que no tinguem tempestes de sorra com les que acabem de viure: serveixi com a anècdota que el passat dia 15 de març, segons les dades de la demanda peninsular que ofereix Xarxa Elèctrica, la termosolar no va produir ni un Mwh durant tot el dia. La solar fotovoltaica va caure dos terços. La raó és que la quantitat de partícules a l'aire no va deixar passar la radiació, el que va eliminar la creació d'energia termosolar i va disminuir molt la fotovoltaica.
Les dades evidencien que malgrat tenir aquesta quantitat d'hores de sol, de moment, hi ha qui treu més benefici malgrat tenir menys: A Alemanya, amb 1.738 hores per any, van produir el 2019 cinc vegades més energia solar que a Espanya. On és la diferència? Fonamentalment en les dificultats administratives i en els costos. A Espanya encara avui es dedica massa temps a obtenir llicències, i els costos encara que es van reduint, continuen sent elevats.
Estaríem preparats per ser la generadora d'energia a Europa? Diuen els experts que de moment no, ja que la capacitat d'interconnexió d'Espanya és de moment, limitada perquè només podem connectar-nos amb França i totes les connexions haurien de passar pel nostre veí. Subministrar Europa, de moment, segons els experts, no seria una realitat senzilla. Una altra cosa, tanmateix, és que nosaltres ens puguem proveir de la nostra pròpia energia i poguéssim alleujar les nostres factures. L'autoconsum hauria de ser una realitat que, de fet, està a poc a poc produint-se ja.
La poma de la discòrdia que llançava Musk posa de manifest que en algunes ments brillants està utilitzar el nostre territori per convertir-lo en un mar de cristall, passant per sobre de l'agricultura, de la ramaderia i de la vida rural. Diners que aniran a parar als terratinents i que posaran encara més en risc la producció agropecuària, una de les bases del desenvolupament espanyol
L'autoconsum s'enlaira en vertical el 2021
El mercat de l'energia a Espanya va presenciar el passat 2021 un fet sense precedents: l'ús de panells solars es va duplicar respecte a l'any anterior. Segons l'Associació d'Empreses d'Energies Renovables (Appa), es van instal·lar al mercat hispà al voltant de 1.400 MW de capacitat elèctrica assignada a plaques solars, més del doble dels 623 MW de l'any anterior.
No hi ha dubte que l'eliminació el 2018 de l'anomenat "impost al sol" que va imposar el Partit Popular ha obert la porta per posar en marxa l'autoconsum, però sens dubte calen moltes més facilitats perquè cada vegada siguin més les persones que optin per aprofitar la llum del sol per obtenir energia als seus domicilis. De moment ni les subvencions ni les condicions que es proposen per a l'usuari són tan interessants. Les traves administratives són un dels obstacles que treuen les ganes als qui s'aproximen a interessar-se sobre l'autoconsum.
La Comissió Europea ha proposat que l'IVA per a les instal·lacions d'ús domèstic es fixi en un 5%, una idea que sens dubte no és menyspreable. Però no seria l'única necessària, ja que per a una família de classe mitjana, plantejar-se la inversió pot no ser factible.
Les grans empreses ja s'han mobilitzat i Repsol i Telefònica, per exemple acaben d'aliar-se per oferir "prestacions innovadores a clients particulars, comunitats de veïns i empreses" en àmbit d'autoconsum. El Corte Inglés ha unit forces amb la portuguesa EDP i marques com MediaMarkt, Leroy Merlin o Fnac estan estudiant crear aliances en aquest sector. Ikea ha recollit la proposta d'Elon Musk i ha anunciat una inversió de més de 100 milions d'euros en energia solar a Espanya aquesta mateixa setmana. A través del grup Ignka compraran cinc projectes d'energia solar que seran operatius el proper any. És fruit d'una aliança amb Enerparc, que també invertirà en Alemanya per comprar quatre parcs solars més.
Els cinc grans projectes s'establiran a la Comunitat Valenciana, Andalusia i Castella-la Manxa. La producció d'aquests parcs solars equivaldrà al consum d'electricitat de 65.000 llars espanyoles segons han explicat en la presentació del projecte. Per a 2030 volen aconseguir que tot el seu negoci utilitzi energies renovables, i és que el que es produirà en aquests parcs solars cobrirà l'energia que les botigues d'Ikea necessiten.
Parlem de generar l'energia que necessitem. D'autoproveir-nos i, sobretot, de fer-ho utilitzant el nostre propi espai, és a dir: les teulades dels nostres habitatges, per exemple. A Espanya hi ha 25 milions d'immobles (unifamiliars i edificis) que podrien allotjar panells solars en el 80% dels casos. Perquè ara és quan cal plantejar l'altra cara de la moneda: què passa quan es vol ocupar el camp amb plaques solars?
El camp en guerra contra les plaques solars
Pràcticament tot el que ens diuen sobre les plaques solars és formidable. Sobretot perquè ens ho "venen" com la manera de generar la nostra pròpia energia i, suposadament, reduir la factura de la llum. Fins allà, més o menys comprensible. Encara que després la realitat és una mica diferent, perquè no és senzill, no és tan barat i en realitat, necessites fer una inversió important que tampoc no està tan clar que l'amortitzis en el temps que et diuen, tenint en compte la situació actual i els preus que patim.
Però hi ha alguna cosa més que no ens expliquen: s'està volent convèncer l'opinió pública que ocupar parcel·les de camp per instal·lar plaques és una manera d'obtenir diners pel propietari de les terres "que de cap altra manera no obtindria". Segons les dades publicades fins ara, caldria instal·lar cada any a Espanya unes 6.000 hectàrees de plaques solars en camps de cultiu. En deu anys, segons la previsió del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima, per complir la reducció d'emissions contaminants el 2030, s'haurien de generar a Espanya uns 29.500 megawatts de solar fotovoltaica, la qual cosa suposa substituir en aquest període de temps unes 60.000 hectàrees de cultius, normalment de secà i baix rendiment, per grans extensions plenes de plaques solars.
A continuació l'estimació de la necessitat de terreny per comunitat autònoma i ocupació màxima de fotovoltaica si s'establís únicament en terrenys de cultius, realitzada per l'UNEF.
Les organitzacions professionals agràries (Asaja, Coag, UPA), així com les cooperatives d'agricultors, estan en peu de guerra per l'impacte que suposaria implementar aquestes plaques solars en els cultius. Es pretén promoure al·legant que els propietaris de les terres, en llogar la seva superfície per instal·lar aquestes plaques, obtindran més beneficis dels que obtenen amb els cultius. Però aquest no és l'únic factor que s'hauria de tenir en compte.
Posant-se la bena abans que la ferida, les associacions agràries apunten que això només s'hauria de plantejar en aquelles terres menys productives, amb una cura especial a l'impacte en el medi ambient i amb una cura màxima en aquells terrenys que siguin llogats per ser treballats per tercers que en depenen.
No es tracta d'anar contra les energies renovables. Es tracta de fer-ho de manera sostenible i, sobretot i per damunt de tot, cuidar dels nostres camps, de la seva gent i de l'agricultura i ramaderia que ens dona menjar a tots
La premiada pel·lícula Alcarràs posa en evidència aquest gran problema
La pel·lícula catalana Alcarràs ha posat precisament el focus en un assumpte incòmode que gairebé ningú no comenta: l'ocupació de terres agrícoles per instal·lar-hi plaques solars. Carla Simón ha fet història amb aquesta obra, i per això ha rebut l'Ós d'Or a la millor pel·lícula al Festival de Berlín. Encara no hem pogut veure-la en els cinemes, però ja sabem una miqueta que el que precisament Alcarràs denuncia és això del que gairebé ningú no parla: la destrossa que suposarà la instal·lació d'aquestes plaques en terrenys de cultiu. La pel·lícula explica la història d'una família que treballa la terra d'un tercer que ha decidit, precisament, llogar l'espai per instal·lar plaques solars.
Alcarràs és la història de la ruptura d'un acord que s'ha mantingut generació rere generació entre els propietaris d'un terreny i els treballadors que hi conreen préssecs. L'hereu de la terra ha decidit instal·lar-hi plaques solars i ara proposa als agricultors que cuidin de les plaques en lloc de cuidar dels presseguers. Evidentment, la mà d'obra per cuidar de les plaques és molt menor que la necessària per treballar el camp. I no només va de diners sinó de la destrossa que això suposa per al desenvolupament rural. La història que explica Alcarràs és un fet. I fonts consultades confirmen que des de l'alcaldia s'està promovent aquest tipus d'inversions. No passa només amb les plaques: els molins de vent també estan generant rebuig.
La política del pelotazo, per la qual es permet l'ús d'aquests terrenys per generar energia que serà venuda a grans empreses, és una temptació per a no pocs alcaldes que n'estan traient els agricultors i ramaders, pensant en la màxima rendibilitat del terreny sense adonar-se que estan destrossant els camps, la ramaderia i una forma de vida de milers de famílies.
A Navas del Marquès (Àvila) la batalla dels ramaders ha donat fruits, i mai millor dit, ja que han aconseguit paralitzar el projecte de construcció d'un parc solar equivalent a una extensió de 700 camps de futbol. O els agricultors de la Junta Agropecuària Local de Parets de Nava, a Palència, que ja han acudit a la via judicial per paralitzar un altre projecte fotovoltaic de 500 hectàrees que amenaça d'expulsar a 70 agricultors.
Problemes que s'estan donant a tots els territoris, on es denuncia que no hi ha cap contraprestació per al territori. Els agricultors i ramaders deixen clar que no tenen res en contra de les renovables, però que la batalla és per preservar els seus llocs de treball, les terres, l'entorn rural tal com ha estat fins ara. Per mantenir la vida als pobles, ja que aquests projectes inverteixen diners en una butxaca, però no generen feina.
A La Rioja hi ha guerra pels megaparcs fotovoltaics: els cellerers han creat l'Associació de Paisatges i Vinyes de La Rioja Oriental per intentar aturar l'expansió descontrolada dels parcs eòlics i els horts solars que estan acabant amb els seus terrenys.
La poma de la discòrdia que llançava Musk posa de manifest que algunes ments brillants volen utilitzar el nostre territori per convertir-lo en un mar de cristall, passant per sobre de l'agricultura, de la ramaderia i de la vida rural. Diners que aniran a parar als terratinents i que posaran encara més en risc la producció agropecuària, una de les bases del desenvolupament espanyol.
No es tracta d'anar contra les energies renovables. Es tracta de fer-ho de manera sostenible i, sobretot i per damunt de tot, cuidar dels nostres camps, de la seva gent i de l'agricultura i ramaderia que ens dona menjar a tots. Perquè encara no mengem llum.