La manifestació que el PP va organitzar aquest diumenge contra Catalunya m'ha recordat que la guerra civil i el primer franquisme van ser, bàsicament, una guerra del camp castellà contra les grans ciutats. Franco i els seus generals van saber recollir la ràbia de l'Espanya analfabeta i pobra, que no havia vist un vàter en sa vida, i van llençar-la contra les contradiccions del món modern que s'obria pas als barris més dinàmics de Barcelona, València i Madrid.

La colonització de les ciutats més europeïtzades de l'Estat es va fer amb gent del camp sense futur que, si no havien guanyat la guerra en primera instància, van tenir l'oportunitat de participar de la victòria franquista a través de l'emigració. No s'ha dit prou que l'anomenada "España vacía" és la factura de l'estratègia política que va permetre a Franco mantenir-se en el poder durant quasi 40 anys. Ni tampoc s'ha dit prou que el projecte madrileny d'Aznar, estroncat per la gestió dels atemptats d'Atocha, n'era la continuació.

No és casualitat que el PP triés l'avinguda de Felip II per celebrar la seva manifestació anticatalana. Felip II era el monarca preferit dels falangistes que van donar la primera empenta a Franco, i el rei que va tombar l'imperi hispànic cap als interessos castellans. Fa un segle la carn de canó de l'autoritarisme espanyol eren els pobres del camp castellà que lluitaven per sortir de la misèria en un país asfixiat per la pèrdua de les colònies; ara són els funcionaris que tenen por de perdre els privilegis que el règim franquista els va donar, mentre Europa combatia els nazis i els feixistes italians.

Fa uns anys, quan el procés encarava la darrera fase, un editor de l'entramat de CiU em va proposar d'escriure un llibre en castellà. Després de pensar-m'ho bé, li vaig proposar un llibre que sabia que no m'acceptaria: s'havia de titular La independència és l'imperi hispànic; si el busqueu, trobareu l'article que em va servir de base a l'hemeroteca d'aquest diari. Llavors ja es veia una cosa que ara, amb la manifestació del cap de setmana, encara es veu millor. Castella està tan dessagnada que l'única alternativa a la democratització d'Espanya és l'autoritarisme burocràtic madrileny.

Fa un segle la carn de canó de l'autoritarisme espanyol eren els pobres del camp castellà que lluitaven per sortir de la misèria en un país asfixiat per la pèrdua de les colònies; ara són els funcionaris que tenen por de perdre els privilegis que el règim franquista els va donar

El PP s'està quedant sense columna vertebral, igual que el món de CiU, perquè el poble que pretén representar a les urnes té un peu a l'altre barri. Les batalles entre els dirigents que hi havia a la manifestació recorden a les que hem viscut els darrers anys entre les famílies de la vella Convergència. El PSOE està fent amb el PP, el mateix que ERC va fer amb CiU després del 155. El plurilingüisme de Pedro Sánchez és com la rendició descarnada d'Oriol Junqueras, una tàctica pensada per desemmascarar la retòrica que sosté els privilegis dels seus adversaris polítics, i sobreviure al canvi generacional.

El PSOE ha trobat una excusa en els vots de Puigdemont i intenta fer servir el català per protegir el Rei dels orígens dictatorials de la monarquia, que ha necessitat tres cops d'Estat per mantenir-se en els últims 150 anys. Mentre la Unió Europea aguanti, els espanyols que voten el PP o VOX es veuran cada cop més abocats a triar entre mirar a les grans ciutats del continent o mirar enrere, cap al seu passat familiar. Són faves comptades: si Espanya és una democràcia no hi ha cap motiu pel qual els castellans hagin de tenir privilegis especials; si no ho és, no hi ha cap motiu pel qual els catalans, els bascos o els gallecs hagin d'obeir les lleis de l'Estat.

L'amnistia als polítics del procés irrita al PP perquè és la primera concreció del tall que s'està covant amb el règim del 78. Perdonant a la vegada els policies i els polítics, Sánchez admetria que els pactes que van treure Espanya del franquisme, sota la tutela de l'exèrcit, ja no tenen més recorregut. La monarquia no deu voler quedar lligada a un règim que s'enfonsa, i el Rei sospesa si salta de la barcassa mentre les esquerres d'herència republicana li allarguen la mà. L'Estat ja només té força per sotmetre Catalunya amb les baralles de bolivians i marroquins que hem vist a Manresa, i a Espanya tothom sap que fer servir els pobres de ciment acaba de la pitjor manera.