Aquest dimecres ha estat el cas Messi, però és que els últims dies el Barça no ha parat d’estar relacionat amb qüestions judicials: el cas Can Rigau (aquells famosos terrenys on el president Núñez deia que hi anaven les parelles a fer-hi coses), el cas Neymar (amb un acord certament delirant on se salven les persones i es castiga el club) i la multa de la UE pels ajuts públics il·legals. Tres casos, per cert, pels quals el Barça ha hagut de pagar en total 104,5 milions d’euros.

Però repassem altres moments judicials recents: el de les estelades a la Champions, els delictes fiscals de Macherano i Adriano (que afegits als de Neymar i Messi fan un pòquer preocupant), els embargaments a Neymar al Brasil, la querella de Jordi Cases, la moció de censura, la prohibició de fitxar jugadors per incompliment de la normativa, el cas de l’explotació de la publicitat a la façana de la Masia, l’acció civil de responsabilitat de Laporta... I no sé si me’n deixo gaires més, però aquests són els que em venen a la memòria.

I una dada demolidora: Agustí Montal, al càrrec fins a l’any 1977, va ser l’últim president blaugrana que no va passar per un jutjat. I d’això aviat en farà 40 anys.

A veure, pot ser que hi hagi una mà negra que vagi contra el Barça? Bé, tenint en compte el volum de casos, el que hi hauria és una família nombrosa de mans. I molt plenes de dits.

Hi ha casos en què al Barça no se l’ha tractat igual que a altres clubs? Doncs miri, no sóc expert en lleis, però observo que quan el Barça entra per la porta d’un jutjat, sempre (sempre) en surt escaldat. I això voldria dir que sí, que potser se’l tracta fatal, però si vostè té molts judicis i sempre els perd, senyal que mai no té la raó i, per aquest motiu, els indicis eren reals. Bé, o té uns serveis jurídics que són el tren de la bruixa. Perquè, escolti, és que la mitjana d’èxit és com la del fiscal de la sèrie Perry Mason, que mai (MA-I) va guanyar res...

Per tant, la conclusió evident és que ara mateix la professió amb més futur és la d’advocat del Barça perquè de feina no te’n falta. I si algun dia guanyes un judici, sempre podràs dir que has tingut un èxit 100% superior al dels teus predecessors...