A Espanya es va fer un canvi de govern històric, fent triomfar per primera vegada una moció de censura perquè hi havia un executiu encapçalat per un partit que havia robat a mans plenes. I ara resulta que el principal partit del nou govern que en va sortir ja té dos secretaris d’Organització que també són corruptes. Presumptes. Davant d’això, quan has arribat al poder com hi has arribat, quan has sigut el gran abanderat de la neteja de la corrupció i les mans netes, no pots continuar com si res. Has de plantejar, com a mínim, com a mínim, una moció de confiança.
Fins aquí l’anàlisi política. Perquè el que ve ara, que també és polític, està presidit per la condició humana. La pregunta que et fas quan surten aquestes coses és: com pot ser, havent vist el que ja hem vist en 45 anys de democràcia, que encara es pensin que no els atraparan? Tants corruptes hi ha que no hem descobert i que passen a ulls de la societat per ciutadans honorables? Potser sí, però torno a la pregunta. Per què ho fan? I en aquest cas hi ha una part de la resposta que ens porta a la misèria moral. Al pecat capital de la luxúria. Efectivament, com va dir el ja desaparegut Pere Sampol, part de la trama se n’ha anat de putes amb els doblers del poble. I no un dia. Volien una vida per a la qual necessitaven fer trampes.
Es poden comprovar els missatges d'àudio enviats per l’exparella de José Luis Ábalos a Koldo García. Abans, un aclariment. En realitat, la noia no era la parella sentimental del ministre de Transports. Ni la seva amant. Ni l'amiga de Koldo. Figurava en un catàleg d’escorts que Koldo tenia al telèfon mòbil. I en aquests missatges es confirma això i les sospites d'irregularitat en la contractació en dues empreses dependents del ministeri de Transports, on teòricament treballava ella per completar el que li pagava Ábalos. Dic teòricament, perquè a l'àudio, la noia reconeix que no hi pensava treballar mai. "Jo no tinc ni puta idea del que s'hi fa, allà". Només era una manera de pagar-li un sobresou. Segons aquests àudios, una de les empreses li havia demanat explicacions sobre el seu horari laboral i les seves funcions, i la noia es queixava que "s'han posat una mica estúpids". En un missatge d'àudio de WhatsApp de l'11 de juny del 2020, diu que necessita que li donin les consignes per justificar les hores que és a l'oficina i les que treballa fora. "A mi me la sua perquè jo no em carregaré el mort. Tant me fa. Jo ho dic més que res per vosaltres”.
Per no parlar dels caps de setmana "discrets" amb dones que es van repartir per "canviar" i "conèixer-ne" unes altres. "Te’n tinc preparada una. L'Ariatna està bé, està perfecta”. "A tu t'agrada més l'Ariatna”. "No ho sé, la Carlota s'enrotlla que t’hi cagues”. Això, aquest personatge, era el secretari d’Organització del PSOE, la mà dreta de Pedro Sánchez, el ministre que controlava l’obra pública. Un home que anava de putes amb els doblers del poble i que han mantingut com a militant fins a la setmana passada. No, no n’hi ha prou amb les explicacions donades. Cal, com a mínim, una moció de confiança. O estaran en fals. Sánchez i tots els seus socis.