Malgrat les moltes incògnites que encara rodegen l’apagada, sembla que ja es poden afirmar un parell de coses: la primera, que les teories conspiranoiques cibernètiques, estil russos a l’atac, no tenen cap sentit; i dos, que el govern espanyol les allarga perquè ja li va bé embolicar la troca. Què amaga? Quina informació intenta desviar? A qui protegeix? Què vol salvar? I si aquestes són les preguntes que prenen força, les respostes que s’intueixen situen la qüestió en el pla de la responsabilitat política, l’única responsabilitat que no es fa mai responsable de res, salvant poques i honorables excepcions.

No cal dir que són els tècnics els que poden parlar amb propietat a l’hora d’explicar les causes específiques de l’apagada, però més enllà de la precisió tècnica, ja ha quedat clar que el sistema és vulnerable, que la sobrecàrrega ideològica sobre la qüestió energètica ha empitjorat aquesta vulnerabilitat i que la dèria contra les centrals nuclears ha reblat el col·lapse. Si afegim les privatitzacions del sector energètic, i l’agència de col·locació que són les energètiques a l’hora de garantir sous milionaris als expolítics, queda clar que tot treballa perquè la cosa vagi malament.

Comencem pel final. Què sap d’elèctriques una tal Beatriz Corredor, advocada d’ofici, regidora de l’oposició a Madrid, exministra d’habitatge amb Zapatero, defensora de Pedro Sánchez en les seves hores baixes, i col·locada a dit a dirigir la Red Eléctrica espanyola, amb un sou que el 2024 va arribar a 546.000 euros, 530.000 de sou fix, i 16.000 en dietes? Això de les dietes deu serà perquè guanyen poc... És a dir, sense tenir res a veure amb elèctriques, ni amb energia, es col·loca a dirigir el sector un personatge, el mèrit del qual és haver estat col·lega de Sánchez quan les tenia mal dades a can PSOE. És la porta giratòria per excel·lència d’un enorme reguitzell de portes giratòries de presidents, exministres, secretaris d’estat i etcètera que s’asseguren sous d’escàndol sense cap altre mèrit que el de viure de la política. És cert que tant el PP com el PSOE practiquen aquest autèntic tràfic d’influències sense pudor, però quan esclata un escàndol el focus se situa on cal situar-lo: en la persona que gaudeix feliçment de la trona de la porta giratòria. I en el cas de l’apagada, tots els dits assenyalen Beatriz Corredor. La primera qüestió, doncs, té a veure amb aquesta vergonya de fer servir les energètiques com a un pla de pensions polític: Irresponsabilitat i incompetència.

Tot plegat, el clàssic intent de no tenir cap responsabilitat política quan cal assumir-les totes. És Mazón i la DANA; és Rajoy i els “hilillos” del Prestige; és la Corredor i el seu pla de pensions. Sempre cauen de peus quan l’edifici s’enfonsa

L’altre punt és l’alegria amb què es varen perpetrar algunes de les privatitzacions més sorolloses en el passat —PSOE I PP en conjunció—, i les conseqüències que se’n deriven. Red Elèctrica Espanyola, per exemple, està privatitzada parcialment i té limitada la seva capacitat d’inversions anuals per tal de garantir un alt volum de beneficis dels accionistes. I aquí rau la segona qüestió: el servei públic al servei del benefici privat.

Finalment, la qüestió ideològica, atesa l’obsessió del tàndem PSOE-Podemos de fer veure que Espanya està en plena carrera verda, que estan disposats a tancar totes les nuclears i, alhora, estan decidits a omplir el país de renovables. Sense entrar en el detall, que també seria matèria d’experts, ja hem sabut dues coses de l’apagada que posen en qüestió aquests principis inamovibles: un, que l’acceleració de renovables, sense tenir preparat el sistema per a tanta producció, l’ha sobrecarregat; i dos, que tenir tancades la majoria de nuclears l’ha acabat de col·lapsar. Aquestes dues variables convergeixen en una qüestió que és estrictament ideològica: vendre la idea que el govern de Sánchez té sensibilitat ecològica, cosa la qual és una autèntica broma. Primer perquè a hores d’ara ja sabem que l’energia més neta és justament la nuclear, i que no té sentit quedar-se sense nuclear per pretesos motius de seguretat quan, a tocar del país, a França, hi ha 58 reactors nuclears. I segon, perquè tothom que hi entén assegura que la millor política ecològica en termes energètics és la que combina les renovables i les nuclears, cosa la qual deu semblar un anatema per a la dogmàtica d’esquerres.

Finalment hi hauria la qüestió de la gestió informativa: equívocs, distraccions amb ciberatacs, desviament, propaganda... Tot plegat, el clàssic intent de no tenir cap responsabilitat política quan cal assumir-les totes. És Mazón i la DANA; és Rajoy i els “hilillos” del Prestige; és la Corredor i el seu pla de pensions. Sempre cauen de peus quan l’edifici s’enfonsa. I si no se’n surten, sempre hi pot haver una conspiració russa per despistar el personal. La qüestió és mantenir la cadira i el sou, sobretot quan és astronòmic.