PSOE i Sumar van tancar la setmana de vidres trencats i han tingut només unes hores per reposar les tensions internes una vegada que la unanimitat dels acords s'ha materialitzat en ambdós blocs. La llista de Sánchez ha deixat ferides als territoris, on hi ha molts quadres més preocupats per la seva sortida laboral que per fer campanya. No és que Aragó, Extremadura, Balears, València o La Rioja caiguessin per culpa de Sánchez, però tampoc no hi va ajudar. Així que la llista aprovada pel comitè federal s'ha entès en alguns territoris com un acte de poca generositat —dit suaument— amb un PSOE que no té des d'on aixecar-se i reconstruir-se, tret de Castella-la Manxa, una de les comunitats menys exportable a la resta d'Espanya.

Les transicions dels barons han coincidit amb la prejubilació. Ximo Puig, Javier Lambán o Guillermo Fernández Vara comptaven amb una legislatura més i s'encarregarien del seu propi relleu ordenat, mentre ara els territoris s'obriran en canal després del 23-J. I encara no se sap com reaccionaran les bases del PSOE al que ha passat i si s'activarà la militància o serà una campanya de braços caiguts.

Les aigües no estan calmades per a l'esquerra i queden més incògnites que certeses. Serà clau veure si Pablo Iglesias continua carregant contra Sumar pel vet a Irene Montero i com afectaran les seves escomeses contra la coalició de la qual el seu partit forma part i de la qual és un "militant més", segons les seves paraules. També hi ha un interrogant en quina resposta articularà Yolanda Díaz sobre per què no hi és Irene Montero. No és una qüestió de falta de raons, però sí d'autoritat i arguments davant d'una setmana llarga d'estira-i-arronsa de Podemos. Sumar ha passat aquesta pantalla. Els morats, mínim fins al 19 de juny, últim dia per registrar la llista electoral completa, seguiran a la brega.

Hi ha moltes qüestions obertes en l'espai de l'esquerra que allunyen Sumar i PSOE del marcatge als perills de l'extrema dreta que es debaten en una Europa que encara no s'ha donat per vençuda

Ara Sumar aborda el camí cap a les generals pendents de definir quin tipus de campanya fer amb poc temps i la necessitat d'encertar en els missatges. I sense difuminar-se davant d'un PSOE que traurà múscul tot i estar en hores baixes per arrogar-se el vot de l'esquerra. No han explicat si serà una campanya d'actes, de mítings i quin serà el plat fort en els mítings. No se sap si Díaz i Errejón tindran molt protagonisme, o si al contrari els partits amb implantació territorial reivindicaran la seva campanya.

El PSOE té reptes propis. Sánchez pot trobar un missatge eficaç davant la derogació del sanchisme quan ha perdut tants suports i credibilitat? Defensarà Sánchez la coalició? La campanya estarà dirigida a explotar els actes tradicionals com els mítings (amb més o menys públic), molt fort en l'audiovisual (nous formats, televisió, ràdio, xarxes...) i una expansió al carrer semblant a l'aposta que han fet des de setembre de l'any passat. A la campanya del 28-M van tenir un pic de 800 actes en una sola setmana —grans mítings, trobades amb col·lectius, veïns...—. Ara no podran anar a aquest nombre d'actes i depenen en part dels debats que accepti el PP. Uns debats encara per definir per a tothom. Hi haurà cara a cara de la vicepresidenta Nadia Calviño amb el futur fitxatge econòmic del PP? La gestió de la vicepresidenta econòmica tindrà contrapartida de Feijóo?

Hi ha moltes qüestions obertes en l'espai de l'esquerra que allunyen Sumar i PSOE del marcatge als perills de l'extrema dreta que es debaten en una Europa que encara no s'ha donat per vençuda. En aquest minut-resultat, l'esquerra pot mobilitzar els seus votants davant d'un escenari pessimista en el penúltim cap de setmana de juliol? Les enquestes, de moment, no és el que recullen.