Vaig quedar amb un ex-xicot de quan en tenia vint per veure com he canviat i per poder fer aquest article. Treball de camp, en diuen alguns; per mi, simplement, es tracta de revisar la història amb un altre filtre. I que fa vint anys exigíem unes coses, i ara només demanem normalitat, que ja és molt.

—A les dones us agraden els malotes —em diu, sense cap mena de remordiment.

—No, a mi ja no. M’agraden només les bones persones.

—No, què va, sou tan insegures i presumides que us encanten quan no us fan cas...

—En això et dono una mica la raó, però n’hi ha que evolucionem…

Trobo que hi ha homes de cinquanta cap amunt que s’han quedat amb unes maneres molt antigues de lligar. Sí, parlo d’aquests mascles no desconstruïts que continuen sent nens capritxosos que no es volen responsabilitzar de res. Els mateixos que ho aposten tot al físic. I recordem que els guapos no s’hi esforcen, i que els homes feministes ens resulten cada vegada més sexis. La raó és que prefereixes algú amb qui compartir les càrregues mentals, que veure uns bons abdominals. Homes d’una generació que ja necessiten la pastilleta blava, però que, com que no volen res que pugui fer una miqueta d’ombra a la seva hipermasculinitat, diuen que no la necessiten. Després, quan els intentis posar un condó, veuràs que sí. I part del seu poc encant és que els agrada el risc d’encomanar-se i encomanar malalties sexuals. Tenien més seny abans, quan podien deixar prenyades les dones, que no pas ara.

—Home, no soc ximple —em diu un amic quan li pregunto si continua posant-li les banyes a la seva senyora.

—Ja miro d’anar amb bones nenes.

Això de nenes, espero que vagi per dones més joves. Si després de mig segle encara t’haig d’explicar, com si fossis un adolescent, que potser aquesta “bona minyona major d’edat” ha estat amb algú com tu que no era tan fidel, la veritat és que no acabaria mai. Hi ha gent com Trump que no canviarà i l’únic que podem fer és resar perquè el seu paper perdi embranzida. Això també va pels gais de 47 anys que creuen que poden presumir de tenir parelles de 24. D’aquests que s’han de sentir constantment admirats i pocs qüestionats. I que a mi em fan més que molta mandra i feredat. I pena que només aspirin a ser uns sugar daddy a la vida per no quedar-se sols amb les seves manies.

Trobo que hi ha homes de cinquanta cap amunt que s’han quedat amb unes maneres molt antigues de lligar

Em vaig trobar en una festa per la ciutat —al més pur estil wines and the city— un altre home que m’havia agradat força en el passat. En el seu moment, era molt interessant, molt reconegut a la seva feina, un gran solter d’or i un home eminentment atractiu.

—Estàs molt bona —diu, creient-se que, com que ja no t’ho diuen tant, amb aquesta frase cauràs de quatre potes—. Tu i jo encara tenim una cosa pendent —em diu, tan bon punt la meva parella es gira, sense cap mena d’elegància.

—Tinc parella —li contesto i l'hi assenyalo.

I em diu que per a ell no representa cap problema. Suposo que, tan embriagat del seu ego, ha sigut incapaç de veure com ha canviat la realitat que l’envolta. I no li cal, perquè prefereix continuar en una altra època, en què les dones li feien cas, es desfeien amb aquesta merda de comentaris, no s’havien empoderat i anaven pidolant el seu temps. Dels creadors de l'"estudies o treballes" (perquè ja no poden fer servir allò del "tens foc?" o "em dones l’hora?"), arriben els seductors paternalistes del "senyora o senyoreta?". Una manera antiga de lligar que resulta més patètica que mai. Sí, hi ha senyoros que no canvien; per sort, la nostra percepció sobre ells sí.

Perquè les coses es fan per amor o, precisament, per no-amor cap a un mateix o cap als altres. I més que el vestit de la venjança, la millor venjança és l’èxit. Que és ser on tu vols amb qui vols. No es tracta de veure’l amb altres dones (que, per una banda, ja no fa ni mal), sinó que ell et veu convertida en una altra persona. De vegades, guanyar consisteix a tenir més calma. Hi ha bones persones que no són bones parelles. Ningú no és perfecte. Ho sabem en mirar els nostres pares, germans o alguns dels nostres coneguts que podrien semblar ideals. Caldria inventar un tipus de renting també amb les relacions romàntiques. Perquè ha estat un plaer coincidir en un període vital, però no et compro el "per sempre". Això és el que et repeteixes mentre no ets ni capaç de travessar la vorera per saludar aquell amb qui vas perdre la virginitat. No sigui que espatlli el record sent un senyoro.