El president dels Estats Units no és tan excepcional, únic i important per arrancar paraules del Papa només per a ell sol. El món és molt gran. Naturalment que el papa Lleó XIV, quan s’oposa al deliri i a la tirania dels potents i quan parla de la guerra, el té present. Però al seu cap lúcid també hi ha els altres governadors mundials. Lleó XIV s’adreça a qui fa ús del mal per conservar trossos de terra o per mantenir interessos geoestratègics. A qui vol aniquilar pobles sencers. A qui es carrega terres que no són seves. A qui amenaça amb bombes. 

El papa Lleó no ha vingut al món a destronar cap president, ni a enfrontar-se a cap nació. Té el deure de ser una veu moral mundial en nom de l’Evangeli, que és el que fa cada dia. Quan parla de pau, no interfereix en res, o interfereix en tot, segons com ho vulguem llegir. Mai l’Evangeli ha estat una doctrineta per quatre creients arreplegats en una comunitat i prou. El missatge que ell porta, i del qual és garant i portador, no és un avís per navegants catòlics. La supèrbia d’un vicepresident dels Estats Units per arribar a titllar el Papa de poc llegit, recomanant-li que revisi la teologia catòlica, seria una anècdota divertida si no fos veritat. Dir-li al papa agustí que es miri la doctrina catòlica sobre la guerra justa (ajustada per sant Agustí), que fa més de mil anys que s’està discutint i atenuant, gràcies a Déu, és l’enèsim deliri de governants sense formació històrica, teològica ni amb sentit institucional, que és el que de vegades els falta als neoconversos, com el cas de JD Vance. Tenen zel apostòlic, però els manca la profunditat i la complexitat del passat, que, com sabem, no va ser millor. Va ser un temps... anterior. 

La guerra és una derrota i no es pot aniquilar cap poble, s’ha de treballar per un món diferent

Estem assistint a vodevils mundials, sainets estrambòtics d’atacs, per una banda, i respostes articulades, però que no convencen, per l’altra. El Papa ha estat molt fi en les seves respostes, sense anar cap a la persona, reblant el clau en allò que pensa i defensa: la guerra és una derrota i no es pot aniquilar cap poble, s’ha de treballar per un món diferent. En concret, ha anat augmentant el to, sobretot des de Pasqua, per demanar que “tornem a la taula per dialogar, cerquem solucions als problemes, mirem de reduir la violència”, i ha parlat de pau tants cops que, si algú vol fer una tesi, ja podria anar recollint dades ara mateix, perquè de material n’hi ha molt. El viatge a Algèria i Camerun també ha estat una acció pastoral per “promoure la pau, la reconciliació, el respecte i la consideració per tots els pobles”. No té por de l’Administració Trump, ho ha dit, i ell parla de l’Evangeli per qui el vulgui escoltar. 

La diplomàcia requereix bona educació, i les deplorables invectives contra el Papa han obtingut com a resposta un papa seré i contundent, que no viu l’angoixa del president dels Estats Units amb la pressió de tenir unes eleccions parcials el novembre de 2026. Lleó XIV és sabedor que està vivint i expressant públicament el que se li ha encomanat —rebutjar tots els conflictes i proclamar un missatge de pau— i que, a més, és un home calmat, amb taules, contingut. I just.