“Y la tercera cosa. Lo digo con todo el respeto, eh. Yooo, en fin, tengo la opinión que tengo… del señor alcalde… me la voy a callar (riures)… pero, con todo el respeto, digo, el protagonista de Tarrasa (sic) tiene que ser la ciudaz (sic), no su alcalde (aplaudiments). Cuando alguien (més aplaudiments)… cuando alguien busca siempre… hay otro ejemplo de una ciudad importante en Catalunya, en que esto también ocurre, eh,… son las dos… aquí y otra que es muy importante, ya me entendéis… Cuando alguien, en lugar de darle protagonismo a quien le corresponde, que es a la ciudaz (sic), hablando de la ciudaz (sic), dejando que la ciudad se exprese con toda su riqueza, se arroja el protagonismo y acaba siendo sujeto de todo y siempre le pasan cosas y siempre no sé qué, esto (riures) es el síntoma peor o más claro de que no tiene ideas ni proyecto para la ciudaz (sic), de que no sabemos a donde vamos (aplaudiments), de que no sabemos a donde vamos…”
Això que han llegit és un fragment d’un discurs de Salvador Illa a Terrassa (que no Tarrasa) en un acte de suport a la candidata del PSC Eva Candela. No és una relliscada. Al contrari, ho podeu veure i escoltar sencer al compte de Twitter del PSC de Terrassa (i retuitat pel mateix PSC de Terrasa, que ja és estar-ne encantat). Ahir tenia 315.000 visualitzacions, 447 retuits i 101 likes. Ah, i 646 comentaris. No tots amables. Al marge de la mania de dir ciudaz i Madriz —on no entraré perquè el meu accent és encara pitjor que el de l’exministre de la pandèmia—, dic que no tots els comentaris són amables perquè aquest “siempre le pasan cosas y siempre no sé qué” es refereixen a la leucèmia greu d’un dels seus tres fills, a atacs homòfobs i a amenaces personals per la municipalització de l’aigua. Hi ha un comentari de l’exregidor d’ERC Màrius Masallé que exemplifica com es poden dir les coses elegantment: a Jordi Ballart “l’admiro més com a persona i com a pare que com a alcalde”. Ah, i, per cert, Illa també va ser notícia per “cosas” que li passaven. Concretament, va denunciar pintades intimidatòries al seu domicili. I ben fet que va fer. Deia: "PSC=155. Ni oblid (sic) ni perdó". I ho va denunciar, oportunament, al programa FAQS de TV3.
Com va dir un tal Salvador Illa: “Hi ha límits que no convé traspassar”
Jordi Ballart, efectivament, és l’alcalde de Terrassa. Ho és des del 2012. Quan Pere Navarro va renunciar per anar a la política nacional i Ballart, que era regidor del PSC des del 2005 —i fill de regidor—, va assumir l’alcaldia. Se suposa que el PSC el devia tenir ben valorat aleshores. Aleshores i el 2015, perquè va ser el candidat i va guanyar. Potser el problema és que el 2017 va deixar el partit per l’esmentat suport del PSC al 155. Bé, va deixar el partit i, en coherència, l’alcaldia, que va agafar Alfredo Vega… i va tornar el 2019 amb Tot per Terrassa, que va guanyar les municipals. De manera que el PSC es va quedar sense una alcaldia que tenia en propietat des de les primeres eleccions democràtiques, quan Ballart encara no havia nascut i començava l’era Manuel Royes, que va seguir vivint a Matadepera, per cert, i, com Navarro, va acabar de delegat a la Zona Franca. Calla que no sigui això el que no li agrada a Illa. Perdre l’alcaldia, vull dir, no que Royes visqués a Matadepera i, Déu me’n guard, això de la Zona Franca.
Seriosament. Una de les pitjors coses que et poden passar a la vida és la malaltia d’un fill. “Siempre le pasan cosas”. I vinga riure. Doncs potser haurien de demanar disculpes. I esborrar el tuit, home. Com va dir un tal Salvador Illa: “Hi ha límits que no convé traspassar”. Com l’Albert Om, es devia referir a uns altres.