"Diccionari. ¡Per ordre alfabètic
es va al secret!"
Pedro Salinas

Els imagino tensos, inquiets, aclaparats per la responsabilitat, atordits pels testimonis i els indicis, imbuïts d'aquesta humana sensatesa que intenta rebaixar aital pesada càrrega. Per això els vinc a alleujar les penes: no s'atabalin. Ni vostès, ni jo, ni el president del govern espanyol, ni l'opinió pública, ni, per descomptat, els periodistes, ni ningú que no sigui el tribunal estem obligats a determinar si el fiscal general ha de ser condemnat o absolt. No hem de deliberar si n'hi ha prou amb la prova indiciària o si convé un in dubio pro reo. Calma.

Aclarit aquest punt, mentre els sento exhalar tot el contingut dels pulmons amb evident alleujament, els pressuposo disposats ja a dedicar la seva atenció a altres qüestions no menys importants ni rellevants ni demostratives que, significativament, s'estan eludint. Posem que parlem dels tripijocs de Leire "la lampista", que també es diluciden davant d'un jutge d'instrucció de Madrid aquests dies. I és que quan les clavegueres sobreïxen des de Ferraz, també fan pudor, per molt que hi hagi líders que creguin que pixen colònia.

El primer que em colpeix des de fa temps és l'enorme diligència desplegada per l'acusat García Ortiz —vorejant gairebé, diria, l'histerisme— per sortir a defensar l'honor de la Fiscalia, quan aquest no estava en qüestió, i l'enteresa amb què assumeix que una militant socialista hagi utilitzat el seu nom en va i l'hagi posat en solfa davant d'altres fiscals, de delinqüents, d'empresaris i de tants altres als quals va informar que era coneixedor de totes les martingales brutes i, fins i tot, que era poc menys que un manat del Número U. Observin la pèrdua de proporció que suposa pensar que aclarir si un intent de conformitat va partir de l'advocat o del fiscal mereix fins i tot jugar-t'hi la carrera, però que et titllin de corrupte a les ordres del govern espanyol ni t'immuta. Mai no entendré la gent.

Doncs que sí, que la tal Leire, segons els testimonis, oferia a empresaris acusats de corrupció "organitzar reunions amb l'Álvaro i amb en Diego [Villafañe, cap de la Secretaria Tècnica del FGE]", tan col·legues ells que a més "saben el que havien de fer". Que davant d'una bola com aquesta, que afecta el teu honor de manera definitiva, jo no sé ja com haurien hagut de saltar, com panteres, com a mínim. És clar que tampoc se'ls va notar gaire moviment quan es va saber —amb proves i gravació de tres hores inclosa— que la senyora que es feia dir "mà dreta de Santos Cerdán" havia intentat subornar i extorsionar dos fiscals. Res. I ara!, si la nota que urgia, que era la del ciutadà xicot, ja estava feta i ben feta.

De la Leire, ben poc que se'n defensen, i d'una mitja veritat de la bèstia negra Miguel Ángel Rodríguez els va faltar temps per sortir a cremar Espanya

Pel que sigui, hi ha molts mitjans que han oblidat l'estrany cas de l'enviada de Santos Cerdán a la qual ara els socialistes no coneixen. Que, com deia el constructor Luis del Rivero en els seus missatges al fiscal Stampa, és el número 1 el que ha de decidir-ho tot. Des del Senyor X, passant pel Number One, fins a arribar al Número U, hi ha tota una història del PSOE per escriure.

Tanmateix, la mediocritat està guanyant terreny en tots els camps. No només en el polític, intel·lectual, periodístic o jurídic, sinó també en el dels Pepe Gotera i Otilio. Allò del "pequeño Nicolás" encara era treball d'orfebreria comparat amb les relliscades de la tal Leire. La paia va tenir la gran pensada d'ensenyar un vídeo sexual del fiscal Grinda als periodistes de Pedro J. i a ell mateix per veure si el publicaven! O sigui, que no se li va acudir res millor que adreçar-se al paio al qual van intentar destrossar destacats socialistes amb una maniobra nefanda per veure si publica un vídeo prohibit d'un altre per destrossar-lo i que el PSOE en tregui profit. Un pla sense fissures.

Va brollant informació sobre els intents matussers de l'enviada per obtenir draps bruts amb els quals fer xantatge o enfonsar els jutges que portaven els casos, diguem-ne, desagradables per als seus caps. S'ha sabut que hauria fet seguir el jutge Pedraz —cas Hidrocarburs— per veure amb qui es reunia als voltants de l'Audiència Nacional. Secret de domini públic! No hi ha periodista de tribunals que no sàpiga amb qui, a quina hora i per a què es reuneix Pedraz al migdia. Fins i tot se n'ha publicat tímidament alguna foto. Sembla que la lampista també afirmava tenir un dossier sobre el jutge Marchena, que ara és al tribunal que jutja el fiscal general de l'Estat. Això dels informes falsos sobre jutges és un clàssic, ja va començar amb l'informe Veritas a Garzón i es va renovant amb el temps. El graciós seria que el mateix PSOE que en el seu dia va pactar fer president del Tribunal Suprem en Manolo o que li va arreglar el tema quan vaig publicar que havia rebut tracte de favor per a la seva filla, ara l'hagués posat al punt de mira. Contra els catalans, bé; contra els nostres, ni se t'acudeixi.

Però gairebé cap dit mediàtic no apunta a aquest assumpte, que des de la Moncloa volen sepultar. Algú sap què se'n va fer del llapis de memòria de la Leire? On paren i què fan totes aquestes merdes que la lampista deia que havia tret de les canonades profundes? Tampoc no els en parlaran gaire, d'això. El llapis de memòria el va lliurar el PSOE en mà a la Fiscalia General de l'Estat sense una denúncia formal sobre res. Un mètode estrany. Pel que sembla, el motiu d'aquest traspàs —en comptes d'haver-se procedit a la destrucció de la podridura— va ser que podia contenir informació delicada sobre magistrats o casos oberts. De la FGE va viatjar a la Fiscalia de l'AN, de total confiança de García Ortiz, i a principis de setembre vam saber que el juliol l'havien remès a l'UCO perquè n'informés. Quatre mesos després, silenci, no en sabem res. De per què l'AN seria competent per a allò que tingués a veure amb la Leire tampoc n'hi ha gaires explicacions. Potser perquè no rondi per la taula de Zamarriego, que és el jutge que investiga García Ortiz. En tot cas, si el que hi ha a l'interior és material d'origen viciat, poc pot servir per a cap causa noble que no sigui processar la mateixa Leire.

Em deixa parada —igual que a vostès, suposo— la incoherència humana. De la Leire, ben poc que se'n defensen, i d'una mitja veritat de la bèstia negra Miguel Ángel Rodríguez els va faltar temps per sortir a cremar Espanya. Sé que la ironia no cotitza, però és l'únic que ens queda per salvar-nos