Abui me prupusat ascriura un articla censè amb faltas per damustrárvus que lurtugrafie es impurtánt, i per, anarvus praperàn: par al futur ka ens aspera. Paro perquè m’estic marejant. Em sembla que només amb aquesta frase ja en feu prou per adonar-vos que no tenir en compte les faltes d’ortografia a la selectivitat o PAU (prova d’accés a la universitat) és un error majúscul. Els que vam viure de prop el canvi de BUP a ESO sabem que el declivi intel·lectual de l’alumnat —és broma!, això també forma part del declivi—, dels alumnes —volia dir— va començar aquí. Va ser l’inici d’un bonisme molt perjudicial per a la salut mental i intel·lectual dels futurs adults. No sé qui va tenir aquesta idea tan brillant de rebaixar el nivell acadèmic en comptes de fer que els alumnes milloressin intel·lectualment. Han esborrat la paraula esforç del diccionari i l’han substituït per la paraula apatia. No cal ser psicòleg per saber que una vida sense esforç (una vida en la qual t’ho donen tot mastegat) i/o sense reptes intel·lectuals et porta directament a la depressió. Seria interessant comprovar quin és el percentatge d’ansiolítics i antidepressius que consumeixen actualment els joves —deixant de banda les drogues il·legals i l’addicció a les xarxes, que són més difícils de controlar i, per tant, d’aconseguir-ne percentatges de consum.
El bonisme acadèmic aposta per no pressionar els alumnes, per no ofendre’ls en cap moment, en definitiva, per no traumatitzar-los; i no s’adonen que actuant així estan provocant tot el contrari, estan gestant adults dependents, depressius, apàtics, sense iniciativa i ineficaços. Com que els alumnes, per naturalesa, no volen esforçar-se i els fa por traumatitzar-los si els hi obliguen, opten per abaixar el nivell acadèmic en comptes de fer que els alumnes arribin al nivell acadèmic. I això es tradueix en material didàctic de primària pels alumnes d’ESO, en passar curs encara que ho hagis suspès tot i en fer servir paraules com alumnat o professorat en comptes d’alumnes i professors. No sé si són conscients que quan els alumnes siguin adults i s’hagin d’espavilar sols es fotran de morros contra una realitat que no té miraments envers ningú.
Un exemple de tot això el vaig viure jo mateixa a la universitat quan estudiava Llengua i Literatura Catalanes l’any 2014-2015. Perquè us situeu: un doctor en filologia (i amb molts estudis més de l’època en què s’estudiava de debò) va haver de fer una assignatura d’ortografia a alumnes de filologia (tots menys jo venien de l’ESO) perquè feien unes faltes de l’alçada d’un campanar (exemples: haber, tenir que, hi avia) i fins i tot ens va haver de fer picar de mans per separar les síl·labes (ja us podeu imaginar com em vaig sentir). Si se sortís de l’institut sense fer faltes d’ortografia, això no hauria passat. I ara em direu, però per què la gent que estudia ciències també ha de saber escriure bé? Doncs, en primer lloc, per no semblar un cap de suro (el llenguatge configura el pensament); en segon lloc, perquè, si és de ciències, entendrà que les convencions són necessàries per entendre’ns, i, en tercer lloc, perquè dona molt mala imatge —i crea desconfiança— que una persona teòricament culta t’enviï un correu electrònic com la frase que he escrit al principi d’aquest article. O m’equivoco?
Per què l’alumne encara fa faltes d’ortografia als exàmens de selectivitat? Perquè no se li ha ensenyat a no fer-ne.
El que necessita un adult per ser independent són límits, i el que està fent aquesta societat bonista (per no dir que li falta un bull) és eliminar-los tots; està abocant els joves a una angoixa perpètua i a l’apatia (no desitgen), a passar-se el dia davant del mòbil mirant tiktoks i històries d’Instagram per falta d’al·licients. Ningú els ha ensenyat a esforçar-se, a haver de lluitar per aconseguir les coses, a acceptar el fracàs, a caure i a tornar-se a aixecar tots sols; els ho han donat tot mastegat, els han apartat de la realitat de l’edat adulta…, i això té unes conseqüències molt greus en la salut mental d’aquests joves i dels que vindran. L’intent de no penalitzar les faltes d’ortografia a la selectivitat és un exemple més de tot això. Per què l’alumne encara fa faltes d’ortografia als exàmens de selectivitat? Perquè no se li ha ensenyat a no fer-ne. Així de simple i trist. I per què intenten no penalitzar-les? Per tapar la ineficiència acadèmica, perquè quasi ningú aprovaria els exàmens i per no traumatitzar-los a causa d’aquesta ineficiència acadèmica que estan perpetuant, que ve de dalt, del sistema hiperburocratitzat que han implantat. I la pregunta que se m’acudeix ara mateix i que deixo oberta és: per què s’està fent tot de la pitjor manera possible?