La decisió del jutge Carlos Ramos, magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), d'obrir judici oral a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, és un pas decisiu i transcendental en la dura pugna que manté la dirigent independentista amb la justícia espanyola i que més aviat que tard l'apartarà, almenys, de la política institucional. S'obre ara, previsiblement, un període incert d'hores o de molt pocs dies en el qual la Mesa del Parlament haurà de dilucidar si la suspèn de les seves funcions amb caràcter immediat, com indica l'article 25.4 del Reglament de la Cambra o si envia el seu cas a la comissió de l'estatut dels diputats, hipòtesi aquesta última que a hores d'ara sembla improbable, atesa la correlació de forces polítiques al Parlament i el posicionament que han anat adoptant els grups polítics en les hores posteriors que se li notifiqués l'obertura de judici oral.

La presidenta Borràs no ha canviat la seva actitud després que el jutge Carlos Ramos hagi emès la interlocutòria i es manté en la seva posició de no dimitir del càrrec que ocupa des de març de l'any passat quan va ser escollida en segona votació amb el suport d'Esquerra i de Junts, en compliment de l'acord implícit entre ambdós partits pel qual el primer partit independentista facilitava els seus vots al segon per accedir a la presidència del Parlament i, a canvi, es reservava la capacitat de negociar la presidència de la Generalitat. Pels dos delictes pels quals serà jutjada, prevaricació i falsedat documental, la Fiscalia del TSJC li demana 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació en haver-se acollit a la franja més alta de condemna que estableix el Codi Penal.

Molt s'ha parlat i s'ha escrit aquests mesos sobre la consistència dels delictes dels quals se l'acusa en la seva etapa de directora de la Institució de les Lletres Catalanes i la posició política de Borràs, que defensa la seva innocència i sosté que som davant d'un cas de persecució política, de lawfare. Sempre he denunciat la ingerència de la justícia en la situació política a Catalunya durant els últims anys i com per raons espúries es va forçar la dimissió del president de la Generalitat, Quim Torra, el setembre de 2020 per penjar unes pancartes al Palau de la Generalitat, com abans s'havia suspès el Govern de la Generalitat en aplicació del 155 i forçat la sortida cap a l'exili del president Carles Puigdemont l'octubre de 2017, o la persecució del president Artur Mas i de l'alcalde Xavier Trias de la qual ara, a més, tenim proves documentals en format d'àudios gravats pel comissari Villarejo.

Això per no parlar de la llarga llista de represaliats que Òmnium ha xifrat en més de 4.000 persones. Confiança en la justícia espanyola quan aborda qüestions relatives a l'independentisme, zero. L'exageració en la petició de condemna a Borràs és una prova més del grau d'acarnissament quan es tracta de jutjar un dirigent independentista. Hi hem d'afegir la presumpció d'innocència, amb què compta la presidenta del Parlament igual que qualsevol altre ciutadà. Dit això, el cas de Borràs, el fraccionament de les factures i l'adjudicació que va realitzar un conegut seu no és només una irregularitat administrativa. Trobar el punt en què la institució no es vegi perjudicada és l'obligació de tots els partits, també de Junts, per més que la resta de forces polítiques facin un ús partidista de la situació de la presidenta del Parlament.