Triomfarà Ronald Koeman entrenant Leo Messi? Qui guanyarà les eleccions a Can Barça? I, entre Joe Biden i Donald Trump, qui ocuparà la Casa Blanca al gener? Quim Torra serà a temps de convocar a les urnes? Quan seran finalment, doncs, les eleccions al Parlament? I qui guanyarà? I Pedro Sánchez? Les haurà d’avançar, també? Joan Carles I anirà a declarar si el cita la justícia suïssa o l'espanyola? I els Pujol? Seran condemnats? Caurà la monarquia? Es pactarà una amnistia pels presos? Tornaran els exiliats? Com serà la tornada a l’escola? I a la feina? Tornarem a viure actes de masses? Hi haurà una vacuna que ens permetrà tornar a viure en el món aC? Es recuperarà l’economia? Són moltes preguntes, freqüents o no, i moltes respostes a obtenir.

 Ràdios, teles i diaris, de paper o digitals, tenen un planter d’experts per comentar el que acaba de passar amb un evident biaix de retrospecció (jo ja ho sabia… amb la informació que tenim ara), perfectament descrit per Baruch Fischhoff.

A risc de que em convidin que aquest sigui el meu últim article, ja li dic, lectora, que no trobarà cap resposta si segueix llegint. Jo no en tinc cap. Ara, també li dic que no la té ningú. I això que ràdios, teles i diaris, de paper o digitals, tenen un planter d’experts per comentar el que acaba de passar amb un evident biaix de retrospecció (jo ja ho sabia… amb la informació que tenim ara), perfectament descrit per Baruch Fischhoff. I, sobretot, molts experts per preveure el futur, que és una obsessió que tenim tots plegats, sobretot economistes i analistes polítics, però també la gent en general. No dubti que hi ha experts que tenen molta informació sobre moltes coses. Més que la que té qualsevol llegint el diari. Però ja fa 15 anys Philip Tetlock, un psicòleg de la Universitat de Pensilvania, va publicar Expert Political Judgment: how good is it? How can we know? No entraré en els detalls tècnics de l’estudi de Tetlock, però la conclusió va ser que els experts que es guanyaven la vida estudiant un tema particular feien prediccions amb menys encerts que els d’uns micos tirant dards.

No passa res. 15 anys després, seguim fent el mateix. I a les teles, més que mai. Seguint la terminologia d’un assaig d’Isaiah Berlin, omplim els platós d’eriçons i guineus. Els eriçons son els que no admeten dubtes, son dogmàtics. Les guineus son més complexes, veuen el món amb més grisos. També els conviden. Però vaja, dos eriçons en un plató, són un espectacle. I vet aquí, perquè 15 anys després que algú digués que analitzem el passat condicionats per un biaix de retrospecció i que el futur l’encerten més uns micos tirant dards sobre les previsions, seguim fent el mateix. Perquè és un espectacle més entretingut que el dels algoritmes, encara que l’encertin més. I faig una predicció. Ho seguirem fent.

Per tant, com que queden 10 dies perquè torni (o no) la rutina (i no sabem quina mena de rutina), mantingui’s informada llegint aquest diari, però deixi de fer-se preguntes inquietants sobre el futur. Almenys fins al setembre, va.