La tradició catalana indica que la setmana dels barbuts és la més freda de l'any. Pau Ermità (15 de gener), Maür abat (16) i Antoni abat (17) són els tres sants més representatius de la iconografia de les barbes llargues, encara que també s'inclouen Fructuós (21) i Vicenç (22) per completar la setmana. Cert que fa fred, encara que és sobretot una sensació climatològica, ja que en l'àmbit polític Catalunya ha recobrat, almenys formalment, la coordenades d'un país normal: president, govern, parlament i oposició. Encara que sigui per una temporada curta, benvinguda sigui la rutina. A Madrid, en canvi, el fred es veu al termòmetre i es nota en la política, mentre el barbut més il·lustre del Regne, el president del Govern en funcions, Mariano Rajoy, xipolleja en una investidura que cada vegada se li fa més difícil.
I això, a la política, quan passa, fa por. Molta por. Com han canviat les coses en un parell de setmanes! Ningú no sap del cert si Sánchez serà president del govern, però cada vegada és més ampli el consens al voltant de qui segur que no ho serà (Rajoy). Vaig dir fa uns dies que Pedro Sánchez tindria la seva oportunitat com a candidat i se sotmetria a la investidura el febrer, quan fracassi el líder del PP. Avui pocs ho dubten i fins i tot Ciutadans i el seu líder, Albert Rivera, que actuava com a valedor de Rajoy, sembla haver canviat sobtadament de cavall. Per si de cas, Podemos també ha rebaixat el referèndum català en una negociació amb el PSOE d'irrenunciable a necessari. Qüestió de política, no de semàntica. Sobta que, per segona vegada, el PP estigui a punt de passar de la majoria absoluta a l'oposició. Per fer-s'ho mirar.