Junts per Catalunya no es fia de Pedro Sánchez, té raons per no fer-ho, i ha deixat clar que continuarà sense donar suport parlamentari a l’Executiu espanyol mentre aquest no compleixi els compromisos establerts. El principal és l’amnistia, que, com tothom sap, ja està avalada pel Tribunal Constitucional, però la seva aplicació depèn en última instància del Tribunal Suprem, que és qui hauria d’ordenar l’alliberament processal de tots els encausats, i ja s’ha vist la capacitat imaginativa dels magistrats per impedir-ho diguin el que diguin els tribunals europeus i el mateix Constitucional.

Ja veurem què passa amb l’amnistia, que va fent el seu curs, però mentrestant hi haurà altres compromisos que hauran de portar-se a terme, però no estan prou concretats per part de Junts, tret de la publicació de les balances fiscals i les lleis contra els okupes i la dels reincidents, que ja sembla que tirarà endavant. Potser treballen assumptes més transcendentals i pot ser que ho portin en secret. Si és així, millor. Junts es troba davant la seva gran oportunitat ateses les necessitats de Sánchez, que sembla disposat a fer el que calgui per resistir al govern.

I per a Catalunya la defensa de la llengua sempre ha estat una prioritat, així que seria lògic que Junts per Catalunya (i també PSC, ERC i Comuns) aprofités l’avinentesa per resoldre un assumpte pendent i important que fa referència al català i al model educatiu. El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei  8/2022 sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari. Aquesta llei va ser aprovada el 2022 al Parlament amb l’objectiu de regular l’ús del català i també del castellà a l’ensenyament no universitari sense establir quotes lingüístiques fixes (per exemple, sense imposar un mínim del 25% de classes en castellà). El que fa la llei és deixar la definició de l’ús de les llengües a l’escola a criteri dels centres, atenent la seva realitat sociolingüística i regulant que el català continuï com a llengua vehicular, però sense proporcionalitats concretes.

Aquesta llei no era una reivindicació independentista, va ser aprovada amb els vots de Junts i també del PSC, d’ERC i de Comuns. Tanmateix, el tàndem PP-Ciutadans o el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, mantenint la seva intransigència en aquests assumptes, van presentar recurs davant el Tribunal Constitucional. La impugnació fa tres anys que està desada en un calaix, segurament per raons d’oportunitat política. No cal dir que, si el Constitucional tombés definitivament la llei catalana, la legislatura espanyola saltaria pels aires. En canvi, una inflexió positiva en la qüestió del model educatiu lingüístic justificaria com a contrapartida el suport dels grups catalans. I, amb alguna cosa més, fins i tot als pressupostos de l’Estat. També Sánchez és conscient que la seva salvació mereix arremangar-se i trobar contrapartides rendibles per als catalans. Només cal plantejar les condicions amb la discreció adequada. Perquè no ens enganyem, si la pressió política de Junts ha servit perquè la majoria progressista del Constitucional avali la llei d’amnistia, que ha portat tants maldecaps, molt més fàcil hauria de ser que la majoria progressista del tribunal avali aquesta llei aprovada per partits no independentistes i avalada en la seva constitucionalitat pel Consell de Garanties Estatutàries, que ja deixa la feina feta al TC per a una sentència favorable a la llei. I ara és el moment propici de fer-ho ateses les circumstàncies...

Les circumstàncies són que Sánchez no es veu amb cor de convocar eleccions, malgrat que podria guanyar-les, perquè les enquestes encara diuen que PP i Vox sumarien majoria, així que no té més remei que resistir, que resistir com sigui. Per això ha acceptat que no ha estat puntual en el compliment dels acords de Brussel·les amb Junts per Catalunya i va convocar dos mitjans catalans per expressar la seva voluntat de complir-los. I ha fet això perquè el que més necessita Sánchez és temps.

Sánchez també necessita temps perquè Gabriel Rufián aconsegueixi reagrupar les esquerres espanyoles en una candidatura conjunta

Sánchez necessita temps perquè la rivalitat PP-Vox l’afavoreixi i sobretot perquè Gabriel Rufián aconsegueixi reagrupar les esquerres espanyoles en una candidatura conjunta. Tots els estudis demoscòpics assenyalen que, si a l’esquerra del PSOE —és a dir, Sumar, Podemos, Izquierda Unida i altres— no formen una única opció electoral al conjunt d’Espanya, la repetició de la majoria dita progressista al Parlament espanyol serà impossible; no es podrà superar la suma majoritària de PP i Vox.

Junts i ERC tenen l’oportunitat d’aprofitar l’avinentesa per fer un salt en l’autogovern quan Pedro Sánchez es mostra disposat a fer el que calgui per guanyar temps, resistir i no veure’s obligat a convocar eleccions

Així que Sánchez necessita temps, i per perdurar està disposat a fer la gara-gara a Junts..., i el que calgui. I Junts (i també ERC) tenen més que mai la gran oportunitat d’aconseguir una protecció legal al model educatiu català i fins i tot un salt qualitatiu de l’autogovern. De fet, només cal apuntar-se a les mateixes reivindicacions que el PNB treballa amb la discreció habitual, d’acord amb el seu pacte d’investidura. Posem-ne alguns exemples: el traspàs de la Seguretat Social; el reconeixement nacional d’Euskadi; donar prelació als convenis laborals d’àmbit basc sobre els estatals; inversió milionària per la promoció de l’euskera... Per a Catalunya, sempre, però sobretot ara, la protecció de la llengua pròpia ha estat una prioritat, i avui, segons els sociolingüistes, una emergència.