No es pot lluitar contra l’evidència. Els paramilitars de la Guàrdia Civil i els policies espanyols van colpejar i perseguir ciutadans indefensos que no realitzaven cap activitat il·legal. Les forces de l’ordre espanyoles es van comportar com una policia colonial i repressora. La legalitat espanyola no és l’única legalitat possible com, fa alguns mesos, es van encarregar d’assenyalar els juristes del tribunal de Slesvig-Holstein. I si el tribunal alemany va dictar una sentència tan clara i adient als drets polítics dels ciutadans de Catalunya, de manera tan rotunda, és que l’autarquia judicial del Tribunal Suprem d’Espanya avui ja no és possible. Almenys mentre es mantingui dins de la Unió Europea. El Primer d’octubre de 2017 hi va haver violència, efectivament, jo mateix en puc donar personalment viu testimoni, però l’única violència que vaig poder constatar fou la de les forces repressores contra la població civil i desarmada que havia decidit anar a votar, contra els ciutadans lliures, contra els contribuents que, paradoxalment, paguen els sous dels policies espanyols, dels paramilitars espanyols, dels militars espanyols i també de moltíssims altres espanyols que no rebutgen els eurons catalans. La riquesa de Catalunya dóna per a molts pagaments.

Tots els principals mitjans de comunicació internacionals, totes les cancelleries del planeta, tots els observadors independents saben, sense cap mena de dubte, tot el que va passar a Catalunya aquell primer dia del mes d’octubre. Hi ha infinitat d’imatges que ho demostren. Saben perfectament qui són les víctimes i quins són els botxins de manera unànime. Només els espanyolistes més recalcitrants, els enemics més encesos del fet viu de Catalunya, només els individus que estan completament abraçats a la causa tronada de l’imperi espanyol fan, de vegades, l’esforç inútil de negar la innegable evidència. Ho fan no només per patriotisme sinó també per autoritarisme, per arrogància, per servir un Estat que viu de la mentida. De la mateixa manera que l’Estat turc encara avui nega l’extermini del poble armeni fa poc més d’un segle. De la mateixa manera que encara hi ha nazis absurds que abusen de la nostra paciència i continuen negant l’holocaust contra els jueus, i es burlen de la xoà sempre que poden. Són les reaccions típiques dels desgraciats, dels malànima, dels marginals, dels inadaptats al món modern d’avui dia. Creuen en les pàtries indivisibles, en la sang o en altres estranyes teories, pròpies de ments perdudes en el laberint de l’estupidesa.

Existeix gent estranya i marginal que creu en ovnis, en la importància del zodíac, gent que creu que Elvis continua viu i, pel mateix preu, també hi ha genteta que sosté que fou la població de Catalunya qui va exercir la violència contra la policia espanyola i la Guàrdia Civil el primer d’octubre. Aquestes persones no només tenen la boca molt grossa, també hi són perquè hi ha d’haver tota mena de gent en aquest món traïdor. Un moment. Potser obliden el que és la lògica. Obliden el que són les proporcions, el que són la correlació de forces. Si tot estava preparat, com diuen, de manera militar, si l’actitud dels votants hagués estat realment prebèl·lica, si les masses de manifestants independentistes haguessin volgut realment espantar la senyora secretària del jutjat número 13 de Barcelona, aleshores no hauria sortit del Departament d’Economia per un terrat sinó en montgolfier, o com l’Ascensió de la Mare de Déu. I si, realment, tres milions de catalans, amb l’ajut tècnic del cos dels Mossos de l’Esquadra, s’haguessin proposat d’atacar violentament un contingent de sis mil agents de policia i Guàrdia Civil, el cert és que no n’hi haurien quedat gaire de vius. Ni per equivocació. Quanta frivolitat, quanta mentida i quina continuada manca de respecte al pacífic poble de Catalunya.