Hi ha poques lleis de ferro en ciències socials. S’acostumen a reservar per a les ciències dures. Tanmateix, el politòleg John May va gosar formular-ne una anomenada de la “disparitat curvilínia”, segons la qual els militants dels partits polítics sempre són més radicals que els votants i les direccions, que tendeixen a moderar els seus postulats per tal de maximitzar els resultats electorals. Ras i curt: a uns els interessa la puresa ideològica, als altres guanyar eleccions. Veurem si això és així sempre i en tots els casos.

25 de novembre. ERC pregunta a la militància si avala el rebuig a la investidura de Pedro Sánchez a no ser que s’activi una mesa de negociació. La participació assoleix un màxim històric del 70% i el suport a l’estratègia de la direcció nacional és massiu, amb un incontestable 94,6% dels vots.

ERC enfronta el procés de conformació del nou executiu espanyol amb determinació monolítica

Resultats en mà, doncs, és clar que no hi ha “disparitat” ideològica entre militància i direcció, si més no en aquesta qüestió. ERC enfronta el procés de conformació del nou executiu espanyol amb determinació monolítica.

Llegint les xifres en clau hermenèutica, se’m revela una triple clatellada.

Manotada a les veus que han assenyalat ―de manera tan insistent com interessada― el progressiu distanciament de la direcció d’ERC respecte de les seves bases. Si bé és cert que la capacitat crítica és consubstancial a l’ADN dels republicans, no ho és menys que el partit ha pres un rumb clar, no erràtic, compartit per una majoria molt àmplia de l’estructura.

Fuetada, també, als que vaticinaven una abstenció gratuïta a la investidura. En absolut. La disposició al diàleg és sincera però ho és més l’exigència de garanties d’una negociació franca, entre iguals i amb solucions vinculants per les parts.

I finalment, cleca a les pretensions d’un part indolor al govern de coalició entre PSOE i Podemos. La rapidesa amb què es van posar d’acord topa ara amb una abstenció republicana que cotitza a l’alça. Estaven advertits: "Septiembre nos complica la vida política a todos y el otoño no será un buen momento para hacer política, por motivos obvios”. Rufián dixit, referint-se a la sentència del procés.

La pilota és a la teulada de Sánchez. Si la toca com Messi o es fa un gol en pròpia porta, és decisió seva.  

Josep Pena i Sant, politòleg