El viatge aquesta setmana del president xinès, Xi Jinping, a Europa ha provocat una indissimulable commoció en els mitjans econòmics i diplomàtics no només al continent. S'ha entès com un senyal del gran canvi global que hi ha hagut com conseqüència de l'augment del pes més del comerç, que en dues dècades ha passat de representar el 40% fins a ser avui el 70% del PIB mundial, en bona part a causa de la Xina.

Convidat per França, Itàlia i Mònaco, Xi ha pogut prendre el pols a una Europa en crisi que s'acosta a una convocatòria electoral. Si a París el líder xinès podrà saber per boca de Macron fins on arriba el seu objectiu d'afirmar la preferència europea amb vista als intercanvis internacionals, el moment estrella del seu periple ha estat a la capital del vell imperi romà.

"Fa més de dos mil anys, l'antiga Ruta de la Seda permetia la connexió entre l'antiga Xina i l'antiga Roma", va dir Xi, i ara toca a la nova Ruta de la Seda aconseguir que continuï. "Es tracta de crear un nou model de relacions internacionals i la seva amistat es condensa en una sòlida confiança estratègica", va afegir.

El ministre de Finances italià, Giovanni Tria, portant les coses al món dels negocis, va respondre: "El pla multimilionari xinès d'infraestructures és una oportunitat per al nostre país".

Es preveu que el BRI xinès, que inclou enllaços comercials per terra i per mar, mourà 2,5 bilions de dòlars els 10 anys vinents, cosa que podria impulsar les exportacions de productes made in Italy en moments difícils per a l'economia italiana, el creixement de la qual només arribarà al 0,2% el 2019.

L'"abraçada" de la Xina s'estendrà a plans i inversions d'infraestructures, energia, aviació i telecomunicacions. Però on es concentra l'interès de totes dues parts és als dos grans ports italians: Trieste i Gènova.

El primer és capital: Trieste està obert a la Mediterrània i facilitaria l'obertura d'una via a les exportacions cap a Àustria, Europa de l'Est i la regió de Baviera, més el que vindria després. Sobre Gènova ja hi ha diversos acords firmats. La regió del Vèneto s'hi ha oposat perquè considera que es tracta d'un "cavall de Troia" per colonitzar Itàlia i els seus voltants.

Luigi Di Maio, viceprimer ministre italià, ha afirmat que "no es tracta d'un gran acord polític" i el primer ministre, Giuseppe Conte, ha dit que es garantirà el control i la seguretat nacional a través d'accions preferents sobre els actius.

La UE no es fia d'aquests acords perquè jutja la Xina com un "rival sistèmic". En té la mateixa opinió el viceprimer ministre Salvini, que adverteix contra el risc que "potències estrangeres" influeixin en l'economia i la política d'Itàlia.

La Xina ja té una presència elevada a Grècia, Portugal i Hongria, països que no han aconseguit separar les qüestions empresarials dels objectius polítics.

El més paradoxal d'aquesta situació que gira sobre el poder xinès, l'última enquesta entre gestors globals que fa Bank of America. Merrill Lynch revela que la seva preocupació més important és el ritme lent del creixement xinès, que inquieta fins i tot més que la guerra comercial.

El xoc romà ha provocat que, al final, Macron hagi allargat la durada de la visita xinesa (programada entre el 22 i el 24 de març) fins dimarts vinent dia 26, a fi que Xi es reuneixi també amb Angela Merkel i Jean-Claude Juncker. Així, una minicimera UE-Xina abordarà els nous límits i oportunitats de les relacions econòmiques i polítiques entre totes dues parts. Igual com passa amb el Brexit, aquest partit exigeix pròrrogues.