Els interessos dels Estats Units i de molts estalviadors i inversors tenen punts de contacte i d'interès comú. La llarga hegemonia del dòlar està sent desafiada no només per altres monedes, sinó també a mesura que s'accelera la revolució digital. La demanda d'una revolució monetària està creixent amb l'acumulació de deutes governamentals per fer front a la covid i a mesura que els bancs centrals, per la mateixa raó, creen piles de moneda que empenyen a la inflació.

Aquesta revolució, segons l'expert Niall Ferguson, serà impulsada per tecnologies digitals que permeten no només noves formes de moneda emesa pels governs i institucions (el BCE ja projecta un euro digital), sinó també privades i innovadores. És el cas del bitcoin (la criptomoneda més important), que va començar a operar el 2009. A Washington s'estima que el dòlar està ben posicionat per ser la rampa d'entrada i sortida global preferida pels diners.

El futur del bitcoin és aquest. El problema és que pateix una volatilitat que espanta moltes vegades els posseïdors.

La demanda d'una revolució monetària està creixent amb l'acumulació de deutes governamentals per fer front a la covid i a mesura que els bancs centrals, per la mateixa raó, creen muntanyes de moneda que empenyen a la inflació

Als EUA, la Comissió de Borsa i Valors (la SEC) s'ha mostrat reticent a les demandes que les criptomonedes es negociïn en borsa, ateses les fortes pujades i baixades en un exercici anual i al llarg de la seva pròpia història.

Per trencar el punt mort, l'administració de la plataforma ProShares va mostrar intencions de llançar un ETF (que és un fons que cotitza a la borsa) de futurs bitcoin que rastregi l'evolució de la criptomoneda, com es fa amb l'or i el petroli. El Mercat de Futurs de Chicago, que ja ho fa, en seria la referència. Gary Gensler, director de la SEC, es va mostrar favorable a aquesta proposta, perquè tots els moviments estarien enquadrats en un mercat regulat.

L'article fundacional del bitcoin, firmat a començaments de l'any 2000 per un japonès amb el pseudònim Satoshi Nakamoto, definia que l'objectiu de la seva creació "no era crear un diner nou, sinó, més aviat, crear l'actiu segur definitiu, capaç de protegir de la confiscació la riquesa dels inversors amb poca protecció, així com del flagell gairebé universal de la depreciació de la moneda". I va afegir: "Un simple càlcul mental dona que 6.000 dòlars és un preu barat per a aquesta nova reserva de valor".

L'ETF del bitcoin, com altres que podrien seguir-lo, per exemple, ethereum, litecoin, dogecoin i d'altres, permetran una nova varietat més àmplia d'inversors, com fons de pensions o comptes individuals de jubilació, entre d'altres.

El debut a la Borsa de Nova York de l'ETF Bitcoin Strategy el 19 d'octubre va aconseguir un alt volum de negociació amb preus rècord per sobre de 60.000 dòlars aquell dia i els següents.

Per Niall Ferguson, la divisa americana només va poder mantenir l'"exorbitant privilegi" entre la resta de les monedes després de fortes crisis, "gràcies que el dòlar va abraçar la innovació i no la regulació". Així és com es construeix la història. I la mateixa línia, avui "han de seguir les criptomonedes", recomana.