La reunió d'ahir a Buenos Aires entre Trump i Xi Jinping va acabar en una espècie de transacció negociada, amb l'ajornament d'una pujada dels aranzels tenint en compte "el panorama general" escassament optimista de l'economia global.

El sopar entre els dos presidents de la primera i la segona economia mundial va ser més una cimera sobre el comerç que una trobada privada —sense entrar en tecnicismes—, malgrat que Trump va resumir les seves pretensions en una sola frase, clara i contundent: "L'únic acord seria que la Xina obrís el seu país a la competència dels EUA". La resta dels països que es busquin la vida...

Per part nord-americana es va sumar a l'últim moment a l'equip negociador el falcó Peter Navarro, encara que la seva presència havia quedat descartada per no enviar un senyal negatiu. A l'altre costat de la taula, juntament amb el president Xi es van asseure l'estrateg en cap Liu He, com també Zhong Shan, ministre de Comerç, i Yi Gang, governador del banc central xinès.

Hi havia per part nord-americana més de 150 demandes, centrades en el robatori de la propietat intel·lectual, les transferències tecnològiques que Pequín exigeix a les empreses que volen entrar al mercat interior o les subvencions a les empreses públiques, que al final es tradueixen en sobreproducció que s'aboca a l'exterior i distorsiona els mercats, com en el cas de l'acer.

Coincidint amb el plantejament d'aquesta qüestió, el conjunt dels països del G-20 van acordar una reforma de l'OMC perquè jutgen que en bona mesura ha quedat desfasada.

De fet, el moment en què s'ha celebrat la trobada no era favorable a la Xina, ja que la seva economia, especialment en el sector de les manufactures, està al caire de la recessió, i una continuació i ampliació de la guerra comercial li seria molt perjudicial. Un document d'estratègia de la influent Federació de la Indústria Alemanya (BDI) ha demanat a les empreses que redueixin la dependència del mercat xinès. Comença a veure's perillós fer operacions a Àsia perquè està atrapada entre Washington i Pequín, la qual cosa pot causar una interrupció de la cadena de subministrament regional.

El final o la continuació de la guerra comercial necessitarà més assalts per saber qui en serà el vencedor, perquè treballar junts es veu impossible.

José Manuel Garayoa
Opinió El petroli, un parallamps d'altes tensions José Manuel Garayoa