A mesura que l'economia perd impuls, els riscos geoestratègics prenen més importància. La proximitat de l'1 de març, data límit per a una solució negociada entre els EUA i la Xina sobre les seves àmplies diferències en matèria comercial, així com la situació d'alta tensió a Veneçuela, on Rússia és aliada del govern de Maduro davant Donald Trump, han exposat els mercats a una seriosa correcció. Tanmateix, les borses europees s'han situat en màxims en quatre mesos, mentre a Wall Street el Dow Jones acariciava els 26.000 punts, i l'S&P, al seu torn, la quota gairebé infranquejable dels 2.800.

Una cosa tan sorprenent recorda els fets de l'11 el setembre del 2001, amb l'atac a les Torres Bessones de Nova York, una crisi que va suscitar una reacció a l'alça a Wall Street.

El sentiment i les dades que l'economia global s'acosta al final de cicle ha suscitat inquietud entre els inversors, una part dels quals s'han allunyat dels parquets.

Els oportuns comentaris de Mark Carney, governador del Banc d'Anglaterra (una de les poques institucions, juntament amb la Corona, que s'han salvat del lamentable espectacle del Brexit), sobre la "delicada situació" de l'economia internacional han servit per superar el difícil moment.

Per a Mark Carney, encara que hi ha bosses de risc i el creixement global s'està desaccelerant, la combinació de respostes de polítiques macroeconòmiques (monetàries i fiscals) suggereix que és més probable que el creixement s'estabilitzi a prop d'aquesta nova i modesta tendència.

Una novíssima normalitat que fa que la Comissió Europea esperi per a la zona euro un creixement de l'1,3% el 2019, per sota de l'1,9% previ. Les considerables rebaixes en l'evolució d'Alemanya (1,1%) i Itàlia (0,2%) hi han contribuït.

Per contrarestar aquest sot, Benoît Couré, membre del consell executiu del BCE, va dir que Mario Draghi està estudiant una nova ronda de finançament barat a llarg termini a la banca per reanimar l'economia.

Per la seva banda, la Reserva Federal va decidir dimecres parar la neteja dels seus balanços sobrecarregats per compres de deute públic i privat (que van arribar a 4,3 bilions de dòlars a final del 2014) i esperar a un millor moment.

Als estímuls monetaris s'hi han sumat notícies prometedores en l'àrea del comerç internacional dies després que l'Organització Mundial del Comerç (OMC) informés que s'havia retret. En concret, s'ha filtrat que els EUA i la Xina han començat a definir els compromisos sobre les qüestions més problemàtiques en la seva disputa comercial i més enllà. S'han abordat aspectes centrals com la transferència forçada tecnològica, robatoris cibernètics, drets de propietat intel·lectual, serveis, agricultura, divises (com l'estabilitat del iuan) i les barreres no aranzelàries al comerç.

La "situació delicada" de l'economia pot portar una solució cooperativa entre els EUA i la Xina perquè permetria que tots dos avancessin. Això és el que estudien els mercats, si bé, al tancament de les borses divendres, encara no se sabia el resultat de les mobilitzacions anunciades per Juan Guaidó davant de les casernes veneçolanes. La volatilitat als mercats no està descartada.