La revolució contra Maduro va fer que el lema d'aquest any basat en "la globalització 4.0" quedés en poques hores passat. L'impacte contra la Muntanya Màgica va ser tan intens que la "construcció d'una arquitectura global en la nova era" va deixar pas ràpidament a la necessitat de posar-se a "la defensa de l'ordre internacional".

La política està guanyant la partida a l'economia futura. Com va confessar Jhon Studzinski, conseller delegat de Pimco (una societat que gestiona 1,77 bilions de dòlars): "El que més em preocupa en aquests moments és la recessió geopolítica global". Per si no n'hi hagués prou, els Estats Units, la Unió Europea i la majoria dels països llatinoamericans van donar suport a la multitud que defensa Guaidó com a cap d'estat provisional, davant el suport ofert per Rússia i la Xina a Maduro.

Una elevada confusió precedia aquest any la trobada del World Economic Forum. El fort empitjorament general de les perspectives de creixement mostrava una resistència activa de cara a fer nous passos cap a més globalització.

De fet, la mateixa evolució de la globalització indica que el comerç internacional està clarament perdent pes, especialment si ens referim a béns i productes, en retrocedir des del fet de suposar el 28% del PIB mundial a tan sols el 22,5%. "Els intercanvis de serveis i dades són un element molt més important per vincular l'economia mundial", segons un informe recent del grup McKinsey.

I afegeix l'informe: "La globalització està enmig d'una transformació. La barreja de països, empreses i treballadors que poden sortir guanyant en la pròxima era està canviant". I continua: "La mà d'obra poc qualificada és cada vegada menys important com a factor de producció. Només al voltant del 18% del comerç mundial de béns es deu a l'arbitratge dels costos laborals", que s'orienta a favor dels salaris baixos. Tot això succeeix mentre les cadenes de valor són cada vegada més regionals i menys globals", per efecte de l'increment del consum intern de països com la Xina.

La política està guanyant la partida a l'economia futura

La mateixa visió que es té sobre la Xina està capgirant-se. Fa dos anys el seu president Xi Jinping va expressar un clar suport al comerç lliure i al multilateralisme. Ara es parla més que l'Imperi del Centre continua protegint parts molt importants de la seva pròpia economia a través d'imposar restriccions a l'accés al seu mercat mentre absorbeix tecnologia exterior.

A més, l'alentiment de l'economia xinesa ―que ha jugat un paper clau en la globalització― es percep com un senyal que "està condemnada a un declivi al llarg en el seu creixement, que no podrà ser contingut amb grans estímuls com en el passat", afirma el reconegut economista Kenneth Rogoff. "La caiguda és molt més fonamental perquè afecta la màquina de la productivitat", feta malbé pel centralisme de les decisions, el pes de les empreses públiques zombis i el recurs creixent al deute.

Un altre factor qüestionat de la globalització és que no propicia la inclusió dels treballadors, la qual cosa reactiva la vella oposició entre esquerra i dreta. Aquests dies, el nou president brasiler Jair Bolsonaro va dir que a Amèrica Llatina "l'esquerra no prevaldrà". El president espanyol Pedro Sánchez va sortir en defensa de les "necessàries" polítiques de l'esquerra adduint la "confiança de les organitzacions internacionals i dels mercats financers", oblidant potser que, alhora, la patronal CEOE advertia que els pressupostos del 2019 "no són el que necessita l'economia".

Sobre aquest debat, l'enquesta d'Eve-of-Davos, que ha suggerit un estat d'incertesa i pessimisme, indica que només una de cada cinc persones creu que el sistema polític, econòmic i social està funcionant per a ells. Enmig de la poca confiança, el 75% dels enquestats diuen que confien més en les empreses on treballen, en comparació amb el 48% que creuen en els seus governs.