La Covid-19 està obligant els bancs centrals a revisar les seves estratègies per no caure en una letargia mortal. Necessiten economies que tirin amb força per tirar endavant un món en el qual tots els indicadors (creixement del PIB, ocupació, resultats, inversió) es mouen un rere l'altre a la baixa. La reunió anual de Jackson Hole, organitzada per la Reserva Federal (Fed), ha iniciat aquest dijous l'examen del que cal fer ara, des de ara mateix, per sortir del forat. Curiosament, la Xina s'afegeix a la mateixa línia: el que toca ara és augmentar la inflació, la variable principal de l'economia en aquests moments.

La Fed i altres bancs centrals han fet el possible per combatre la pandèmia inundant l'economia mundial amb bilions de dòlars en liquiditat i crèdit. Però el PIB dels països rics de de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) va patir una caiguda en el segon trimestre sense precedents: el 9,8%. El Regne Unit va liderar el rànquing dels pitjors amb una caiguda del 20,4%, seguit d'Espanya amb un retrocés del 18,5%. Ni Alemanya es va salvar en cedir el 13,8%.

A Wyoming, Jerome Powell, president de la Reserva Federal, va obrir la reunió amb un discurs en què va afirmar que més enllà de més estímuls monetaris, és necessari redimensionar la inflació, fent-la un objectiu a llarg termini i permetent que augmenti a curt termini. "Una inflació persistentment sota del seu nivell desitjat pot portar a una caiguda no desitjada de les expectatives d'inflació a llarg termini, cosa que pot fer que la inflació encara baixi més".

Una inflació molt reduïda impedeix a les empreses controlar la fixació de preus, amb la qual cosa perden incentius per invertir. Una persistent inflació baixa fa que, per motius de precaució, els consumidors no comprin en no témer que els preus puguin pujar d'ara endavant. La inversió és el motor de les economies, tant des del punt de vista de l'oferta com de la demanda. Una inflació del 2% es veu como un punt d'equilibri a llarg termini.

De cara a la reactivació, una inflació activa, "calenta", dona lloc a mercats laborals "calents", la qual cosa sol portar millors salaris per als treballadors, i si les taxes d'inflació es mantenen baixes els inversors no tindran pressa per aprofitar les millors condicions creditícies ofertes ara.

El consens entre els Estats Units i la Xina permet ja divisar la inflació com a vacuna contra la depresssió Covid-1

La Xina sembla afegir-se a la mateixa òptica. La seva producció s'ha anat normalitzant, però el consum, per motius de precaució de la població, està per terra perquè la demanda continua sense recuperar-se, fins al punt que a l'esdeveniment polític més important del país, les anomenades "Dues sessions" de la Reunió Anual del Partit Comunista no es va tocar el tema de l'objectiu de creixement. Aquest any era important perquè havia de mostrar que s'havia complert el període de 10 anys en què la Xina havia doblat el PIB. Es va ometre encara que, segons el president Xi, significava el "gran rejoveniment" de l'Imperi del Centre.

Al seu lloc, el primer ministre Li Keqiang va insistir pel costat monetari en tipus d'interès més baixos i un objectiu d'inflació més alt, allò que junts apuntaven a "una política monetària més laxa".

El consens entre els Estats Units i la Xina permet ja divisar la inflació com a vacuna contra la depresssió Covid-19. A partir d'ara, comencen les proves.