Salvador Espriu, en el seu cèlebre poema "Inici de càntic del temple", ens alerta que "hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa".

I és que som un país amb una llengua pròpia en permanent perill d'extinció. Per això, trenta anys després de la normalització social del català amb la Norma, ara ens toca fer la normalització digital amb l'Aina, el projecte del govern per garantir la competitivitat i la supervivència del català en l'era digital.

L'Aina no és un assistent de veu com l'Alexa o la Siri; l'Aina és la seva mestra

L'Aina no és un assistent de veu com l'Alexa o la Siri; l'Aina és la seva mestra. Una intel·ligència artificial que ha nascut per salvar-nos els mots. De moment ja és el corpus del català més gran creat fins ara, amb 1.770 milions de paraules amb metadades de context. Ara mateix és un corpus en format text i aviat també ho serà en format àudio. El proper pas serà entrenar la xarxa neuronal perquè aprengui el català tot generant models de la llengua, de la parla i per a la traducció. Un projecte que l'estem impulsant amb la col·laboració del supercomputador Marenostrum i les investigadores en mineria de dades del mateix BSC (Barcelona Supercomputing Centre).

El projecte l'hem batejat amb el nom d'Aina en homenatge a la filòloga menorquina Aina Moll, figura central de la promoció i la normalització del català i primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 1988. Ella va ser l'artífex del llançament, el 1982, de la primera campanya institucional de sensibilització sobre l'ús de la llengua "El català, cosa de tots", que, amb el popular personatge de la Norma al capdavant, tenia com a objectiu conscienciar la societat sobre la situació sociolingüística del català. Un any després, s'aprovava la primera llei de normalització lingüística. A més a més, i com a curiositat, Aina conté una referència a la tecnologia AI (intel·ligència artificial en anglès) que farà possible la seva normalització en l'àmbit digital.

El projecte l'hem batejat amb el nom d'Aina en homenatge a la filòloga menorquina Aina Moll

Que el català és cosa de tots es demostra amb el fet que des del Departament de Polítiques Digitals també es pot treballar per contribuir de manera activa que el català sigui la llengua vehicular del nostre país. Ara en l'àmbit digital.

Malauradament, no podem dir el mateix de les institucions de l'Estat. I això que la Constitució espanyola que alguns tant esmenten diu, en el seu article 3, que “la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció". Crec que tots convindrem que és molt probable que sigui possible parlar abans amb l'Alexa en català, que fer-ho al Congrés dels Diputats o al Tribunal Suprem. Un Estat, que en una sentència recent d'un dels seus alts tribunals, obliga el País Valencià i Catalunya a comunicar-se exclusivament en castellà.

En definitiva, com a ciutadà del món, soc com soc perquè visc, sento, penso, treballo, m'expresso i estimo en català, tant en la meva vida pública com en la privada, i vull poder fer-ho també en la digital. I com jo, uns quants milions de persones més. Perquè sentir-se català vol dir també fer-nos nostre el final del poema d'Espriu amb què he començat aquest article: "Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble".

 

Jordi Puigneró i Ferrer

Conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat