Hem de reconèixer que hi va haver violència. Lamento dir-ho, però va ser així. La revolta dels Somriures, l’immaculat independentisme polític, ahir va mostrar en la pomposa sala del Tribunal Suprem que també pot ser temible, fins i tot criminal. Després del testimoni de diversos guàrdies civils que només podien recriminar mirades d’odi, càntics, insults i esputs, com a molt l’agreujant del llançament indiscriminat d’ampolla d’aigua o de iogurt, vet aquí un relat autènticament escruixidor, vet aquí el drama humà d’un honrat guàrdia civil. D’un senzill agent de la llei i de l’ordre que, inexplicablement, va ser agredit quan, ni curt ni mandrós, es disposava tranquil·lament a exercir la seva quotidiana tasca repressiva, en virtut de totes les lleis i reglaments vigents. Voleu dir-me on va la nostra societat catalana quan un anònim servidor de la legalitat espanyola no pot fer la seva feina agressora sense, al seu torn, ser agredit per un o diversos incontrolats? Volem ara tornar a escriure els episodis de brutalitat dels almogàvers, del Timbaler del Bruc, de la Rosa de Foc, feliçment superats? No, amigues; no, amics. Jo dic que no. Les bones maneres no s’han de perdre mai, ni tan sols quan un contingent de la Guàrdia Civil fa una visita a Callús, antigament Catllús, comarca del Bages, una població que pel nom ja es veu que és pagesa i tractorista, poblada probablement per persones poc educades i fines. Hem de quedar sempre bé i hem de ser respectuosos amb les professions que ens fan l’immens favor d’allisar-nos democràticament.

Fou el famós fiscal de les mugroneres heràldiques, Fidel Cadena, qui va aconseguir arrencar la confessió al número. Es veia clarament que no volia parlar malament dels catalans, però la veritat és la veritat i ha de sortir a la llum allò que fins ara només vivia en les ombres. “—[...] Personalment, jo? Sí. Vaig rebre un cop de peu. —A quina part del cos? —Vaig rebre el cop de peu a la part de... als genitals. —Als genitals? —Sí. —A part d’aquest acte hi va haver empentes, cops de puny, cops, per part de les persones congregades? —Exactament. Hi va haver de tot. Hi va haver enganxades, hi va haver empentes, hi va haver cops de peu. Hi va haver moltíssima resistència.  —Què és el que deia la gent congregada allà? Quins crits? Què manifestaven en alta veu si és que ho feien? —Sí, aquelles persones ens cridaven. Fins i tot ens van escopir. Cridaven ‘fora forces d’ocupació’. Ens cridaven... ‘fil de put’, que crec que s’entén perfectament [...] —El diagnòstic mèdic, sap quin va ser? —El diagnòstic? Sí. Vaig tenir una inflamació del que fou el testicle esquerre. I aproximadament durant quatre o cinc dies vaig tenir molèsties. Primer van ser dolors i després molèsties. —Va estar vostè de baixa com a conseqüència d’aquests fets? —No, no vaig estar de baixa.”

Segons algunes fonts consultades és molt versemblant que la part més afectada fos, efectivament, el testicle esquerre, que és el més exposat a les agressions sobre l’anatomia. Aquest testicle, en moltíssims homes, penja més que no pas el dret, encara que a cop d’ull no ho sembli, fins a una proporció del 65% per cent. A més a més, aquesta glàndula esquerra sembla que és entre un 7% i un 10% més petita que no pas la dreta, com testimonien innombrables obres d’art, d’entre les quals destaca el David de Miquel Àngel, tan gegant i tan minuciós en els detalls. Un exemple més de la venturosa asimetria cerebral del gènere humà però també una característica que, segons alguns experts, impedeix que els testicles repiquin entre sí quan un individu del sexe masculí —o, fins i tot, una dona proveïda d’aquesta bossa o una persona sense definició genèrica— es posen a córrer a grans gambades. El desnivell testicular sembla que ajuda a mantenir l’harmonia interna del corredor mediterrani. Una lliçó més de la natura. Una lliçó que potser ens pot fer desmentir una falsa creença. Testificar i testicle són dues paraules emparentades però no pas perquè els antics romans s’agafessin els benemèrits òrgans a l’hora d’assegurar que dirien la veritat. Testicle vol dir, simplement, un testimoni petit.