Els morts de la violència masclista, dones i criatures, són responsabilitat dels mascles que els produeixen. Els morts produïts pel terrorisme són responsabilitat dels terroristes i els morts dels GAL i de la violència policial són responsabilitat de l’Estat. Els morts de les guerres són responsabilitat dels que ataquen, dels invasors militars, i no dels que es defensen heroicament com poden. Sembla bastant clar però ho explicarem aquí. Quan una senyora clava una bona ganivetada de cuina al cafre que la vol matar, la senyora no és la responsable de la violència domèstica, de fet està matant l’agressor en legítima defensa i diguin el que diguin les lleis —de lleis n’hi ha de ben absurdes— mai no hauria de ser acusada d’assassinat, de cap de les maneres. Lamento confessar que experimento gran satisfacció quan les víctimes s’alcen contra els botxins i els derroten, potser per això m’agrada tant la pel·lícula Els set samurais d’Akira Kurosawa. O quan els rebels independentistes de La guerra de les galàxies derroten les forces de l’Imperi i aconsegueixen la llibertat estel·lar, la dels estels solitaris. I sí, per descomptat, sempre trobaríem alguna persona imaginativa que pensa que cal asseure’s amb un agressor i fer-hi un beure, que cal dialogar-hi i fer-hi pedagogia, que cal tornar a la normalitat amb l’atacant i estimar-lo, que cal bastir-hi ponts d’entesa, que cal exercir-hi la fraternitat i la solidaritat, que cal abraçar-s’hi i tot fent la rotllana, fins i tot ballar-hi sardanes. Aneu amb compte si opteu per aquesta via de la ballaruga perquè us acabaran acusant de supremacista, per voler fer dansar un ball regional a un de fora, un ball que no ens representa a tots, que no ens hem donat entre tots constitucionalment, un ball que no és integrador i que no pertany al conjunt de la societat espanyola que, com tothom sap, és un destacat model internacional de democràcia.

El president Torra va ser rebut fa pocs dies pel cap d’estat de la República d’Eslovènia i és la primera vegada que un líder independentista català és acollit, de manera oficial, per un govern internacionalment reconegut. Al govern espanyol de Pedro Sánchez, federalment fraternal, això li va fer l’efecte d’una escopetada, entesos, però només podem parlar d’una trobada protocol·lària, d’un gest de simpatia per la causa dels catalans. Sembla clar que la manera amb què Eslovènia va aconseguir la recent independència és modèlica i que els seixanta-dos morts que es van produir són únicament responsabilitat de l’imperialisme serbi, un imperialisme que també va produir més de 130.000 morts en altres nacions de l’antiga Iugoslàvia. Torra sempre és malinterpretat quan interessa atacar l’independentisme, quan l’independentisme fa por. Ni és cap racista com proclamen els que no han llegit bé els seus articles, ni va cridar a cap aixecament armat. Entre d’altres coses perquè no hi ha cap aixecament armat sense armes i, les armes, totes, són en mans de l’estat espanyol. Incloses les armes dels Mossos de l’Esquadra. La violència que pot oferir avui l’independentisme és la mateixa que ofereixen els conills davant dels caçadors, la mateixa violència que ofereixen les formigues davant de l’infant que les trepitja a la boca del formiguer. L’únic mort que hi ha per ara, i ben a la vista, ben pudent, és una morta, és la credibilitat de La Vanguardia i de tota la premsa espanyolista. I potser n’hi ha una altra també, l’agonitzant unitat independentista, la que clama per la via escocesa per aconseguir la separació de Catalunya, com si Escòcia tingués, com a nació, una situació millor que la nostra. La majoria dels electors catalans són avui amb Carles Puigdemont i amb el president vicari, Quim Torra, la voluntat popular no té dubtes. Per aquest motiu tots els partits, de Vox fins a la CUP, passant pel PDeCAT i ERC, pel PSOE i pel PP, tots, volen acabar amb l’actual Govern de la Generalitat. Que intervinguin els Mossos de l’Esquadra, que tanquin tevetrès, que suspenguin la Generalitat si volen, si pensen que així canviaran el que vol el personal. El terrorisme d’Estat el fa l’Estat, la violència, com sempre, és només la de l’Estat mentre que la majoria dels vots a Catalunya són amb Carles el Gran, amb el president Puigdemont. I per aquest camí de confrontació verbal continuaran augmentant, més i més, els partidaris de Puigdemont president, Catalunya independent. Sembla mentida que no ho vegin.