“Per combatre els dolents cal ser més dolents que els dolents” asseguraven ahir al programa de La Sexta que dirigeix Antonio García Ferreras, aquest periodista que envia abraçades a tot Déu amb qui parla, sí senyor, per exhibir una suposada bondat personal, una superioritat moral. “Més dolents que els dolents” van dir. I després vinga a riure, quin tip de riure per televisió. Perquè els dolents som nosaltres, els catalans que vam votar el primer d’octubre de 2017, els dolents som els independentistes que volem legítimament el divorci d’Espanya. Els que volem fotre el camp d’una Espanya que té una curiosa manera de raonar i de funcionar: violen la llei per perseguir aquells que suposadament han violat la llei. Com si ser independentista i organitzar pacíficament un referèndum d’independència fos il·legal, a la manera dels escocesos i quebequesos. La llei és universal: o s’equivoca el Regne Unit i el Canadà o s’equivoca Espanya. Espiar els ciutadans que governes i que paguen els impostos, espiar els contribuents, en canvi, sí que és il·legal. A tot arreu. Bombardejar Barcelona cada cinquanta anys perquè Espanya vagi bé sí que és il·legal. Falsificar el passaport d’un jugador perquè pugui participar en el mundial de rugbi sí que és il·legal. Imposar un mínim del vint-i-cinc per cent d’espanyol a l’escola catalana sí que és il·legal. Que el rei d’Espanya sigui un comissionista internacional i que no pagui impostos sí que és il·legal. En definitiva, que els jutges, i la llei en general, no siguin independents i que es dediquin a perseguir la minoria nacional catalana sí que és il·legal. La lògica té unes normes rígides i d’abast internacional que no poden ser modificades cada vegada que el Tribunal Suprem d’Espanya fa i desfà a conveniència.

S’atrapa abans un mentider que un coix. Ho veurem tot seguit. Pensem per un moment que Margarita Robles i el seu protector, Pedro Farsánchez, tenen raó. Imaginem que ara ens hem tornat tots follament espanyolistes de cop. Però atenció. Una cosa és combregar amb l’espanyolisme i una altra de ben diferent és obligar-te a pensar en contra de la lògica humana. Perquè si els independentistes han intentat, diuen, donar un cop d’Estat, si els independentistes són un perill per a l’Estat i l’Estat s’ha de protegir dels independentistes, com ens estan dient a cada moment, com ens asseguren, aleshores, això ha de ser igual per a tothom. El CNI i els altres organismes de l’Estat haurien de poder presentar quines mesures d’espionatge s’han adoptat contra els militars espanyols i la Guàrdia Civil. Perquè aquests senyors sí que van organitzar un autèntic cop d’Estat el 23 de febrer de 1981. Amb exhibició de  fuselleria i tot. Que avui mateix ens demostrin com l’Estat espanyol, profundament democràtic segons diuen els mitjans de comunicació afins, s’ha protegit de la ultradreta des de 1981. Quines mesures de protecció han adoptat. Perquè al novembre de 2020 un grup de 73 alts comandaments de l’exèrcit espanyol enviaven públicament una carta al rei d’Espanya en la qual es defensava obertament el discurs d’odi de Vox.

Quants generals i comandaments de l’exèrcit i de la Guàrdia Civil han estat espiats per l’Estat? Tots podem imaginar-ne la resposta. Cap ni un. I no serà que el motiu de tot plegat sigui el més lògic, que al darrera dels serveis secrets hi ha l’autèntic colpisme, el dels hereus del 23 F, la monarquia i Vox? Acusen l’independentisme de colpista quan, en realitat, qui ha fet fracassar la democràcia espanyola, la Constitució i la cohesió de l’Estat espanyol ha estat l’integrisme de la ultradreta, el castellanisme agressiu i invasiu, l’incompliment sistemàtic de la concòrdia de 1978? Com és que els serveis secrets alemanys van descobrir un grup de nazis dins de l’exèrcit de la República Federal, que Angela Merkel va expulsar del cos, i els serveis secrets espanyols mai no han localitzat cap moviment de la ultradreta? Com és que encara la societat espanyola, benintencionada i democràtica, encara s’empassi mentides tan grosses?