Ja hi és, Pedro Farsánchez fa dies que ha arribat, per fi, on volia arribar. A posar en el mateix sac Vox-Mocs amb Junts per Catalunya “perquè tots dos alimenten expressions d’odi i de xenofòbia”. I no és una exageració, ni ganes de parlar per parlar. Ho sé prou bé perquè a mi ja em van criminalitzar, a mi ja van intentar empresonar-me injustament per aquest delicte d’odi, per escriure tan sols un article a El Nacional. Tot el que no sigui agenollar-se i dir amén, tota expressió pública de discrepància serà considerada, aleatòriament, abusivament, un delicte d’odi per l’admirable justícia espanyola. Estem advertits. Ara ja criminalitzen la diputada Míriam Nogueras a la seva cara i, amb ella, tots els catalans independentistes, de la mateixa manera que van criminalitzar el president Quim Torra i van veure que es podia fer sense gaire problemes. Que es podia mentir, difamar, sense conseqüències, que es podia dir i repetir que Torra és un nazi i que així podien anar estenent la taca d’oli anticatalana. L’ara ministre Miquel Iceta hi va col·laborar amb gran entusiasme. Al cap i a la fi els catalans ens deixem dir de tot i no val la pena que ens defensem, no en trauríem res, com aconsella aquest gran professional del dret i de la caixa registradora anomenat Xavier-Javier Melero. Els catalans que només som catalans i que volem fer valer els nostres drets polítics individuals i col·lectius, els catalans independentistes, és a dir, la majoria dels ciutadans de Catalunya, els contribuents que pensem que ser català vol dir alguna cosa —almenys alguna cosa ben diferent de ser espanyol— podem rebre de valent. Podem ser acusats de nazis, de xenòfobs, d’atiadors de l’odi de la mateixa manera que el president Pedro Farsánchez ho fa cada vegada que li sembla. El president Farsánchez promou un nou A por ellos que acaba de començar. Ser català, de la minoria nacional catalana, i defensar-se és igual que ser de Vox-Mocs. Amb una gran diferència que esdevé un greu desavantatge. Per la majoria de l’opinió pública espanyola, els de Vox-Mocs tenen la disculpa de l’amor abrandat d’uns grans patriotes espanyolistes, mentre que els independentistes som uns vils traïdors i insolidaris. Carn de presidi i de persecució en nom d’una de les grans democràcies del món.
Naturalment els altres catalans, els catalans que no molesten, no tindran problemes perquè són els bons catalans d’Espanya. Els que ja han buidat de significat i d’emotivitat la paraula català, els que només són catalans com Inés Arrimadas, la filla del policia, que només recorda que és catalana quan li interessa, que només és catalana quan promou la castellanització de Catalunya, quan hi ha eleccions, aquests no han de patir gens ni mica. Els catalans espanyolassos que es queixen de la llengua catalana, que troben que l’ensenyament del català no serveix per a res, els catalans que tenen el mateix sentit de la justícia, profund, que el que decreta el Tribunal Suprem d’Espanya, tots aquests, seran premiats com guàrdies civils, perquè són col·laboradors civils de la gran empresa de l’espanyolització de Catalunya i del conjunt dels Països Catalans. De la colonització i de la solució final. Són els bons catalans que, per ajudar, s’inventen que existeix una ultradreta catalana, i que viure, viure, el que se’n diu viure, deu viure dins de Junts per Catalunya perquè ningú no l’ha vista mai, deixat de quatre figurants amb banderes de Sant Jordi en alguna manifestació. Una ultradreta molt fàcil de combatre, la veritat, perquè ni té armes, ni té cap suport dels partits de la ultradreta internacional, ni té cap presència en l’exèrcit, ni en la policia, ni en l’administració de justícia. Una ultradreta independentista imaginària que no és enlloc però que no cal que existeixi en la realitat. La inquisició espanyola tampoc no necessitava jueus autèntics per actuar, per castigar, per torturar, per acusar de marrà qui li donés la gana. Ni calia que existissin, en realitat, les bruixes per anar perseguint les dones que reclamaven els seus drets polítics com a persones independents. És molt millor perseguir els falsos ultradretans de Junts que no pas els de Vox-Mocs, perquè els d’Abascal et poden trencar la cara només començar. Els de Junts no s’hi poden tornar, perquè estan indefensos i acollonits sota el llit. Els pacifistes de Junts ni tan sols s’han atrevit a preguntar als socialistes que com és que, si ells són com Vox, que com és que el PSC hi tingui un pacte de govern a la Diputació de Barcelona, amb ells. Ni s’han atrevit a dir que la propera vegada que els calumniï Farsánchez deixaran el govern de la Diputació i que governin amb uns altres socis. Sense plantar cara serà molt més fàcil il·legalitzar l’independentisme sencer.