És llàstima que l’exigència fos només retòrica. Ahir, durant el debat en llengua espanyola a La Sexta, alguns caps de llista no només van criticar el sinistre Salvador Illa-Isla (PSC-PSOE) que rebutja fer-se una PCR. Que no vol. Alguns polítics van precipitar-se, de sobte, i van anar una mica més enllà del que hi estan acostumats i van exigir al temerari que marxés o que, almenys, es posés la mascareta o careta o màscara o com li vulguin dir. Molts analistes especulen amb la possibilitat que tingui la Covid. Alguns vam imaginar que veuríem, per fi, un gest de coratge. Durant pocs segons hi va haver el càlcul del pànic, vam poder veure-li les costures a la comedieta de la política, els decorats del revés, vam descobrir els autèntics rostres de tots els polítics, sense màscares ni caretes, allà fent càlculs del que podien treure de la inesperada situació. D’aquella confrontació legítima. Va quedar clar que l’exministre sinistre no pot fer-se la PCR per una raó molt lletja i molt inconfessable —si fes un viatge en avió, per exemple, hi estaria legalment obligat—, una raó que el porta a tibar la corda al màxim, una raó que el duu a l’exhibició d’un cinisme granític, de les dimensions geològiques de la Roca del Vallès. Salvador Illa-Isla és un espavilat que pretén que ens empassem les absurdes excuses per no fer-se la prova del virus, de la mateixa manera que un dia es manifesta del bracet de la ultradreta de Vox-Mocs, de l’espanyolisme més ranci, i l’endemà vol arribar a acords amb els independentistes, només per acumular poder i més poder. Perquè ell va al poder, a manar, a gastar i gastar, a malbaratar els diners de tothom com va fer amb aquests jutjats que els cursis anomenen Ciutat de la Justícia de Barcelona. Jo crec que si hagués exhibit el Cavall Bernat, del faristol estant, davant de tothom, no hauria provocat una situació més impúdica. I davant de certs comportaments, la dignitat dels nostres representants polítics exigia marxar de pet. Deixar allà Salvador Illa-Isla (PSC-PSOE) fent-la petar amb el de Vox-Mocs i Jéssica Albiach que està molt dolguda perquè li diuen colona. Quan, de fet, és una delatora.

Haurien d’haver marxat. Oye tú, Farreras, esto, que nosotros empezamos a pasar. Amb el correctíssim castellà que gasta Josep Sazatornil a La escopeta nacional. Ha estat una ocasió perduda, especialment per als polítics independentistes que, en horari de feina, van ser vistos al casament de la filla de José Crehueras Margenat, el de Planeta i La Sexta i La Razón. Un casament en què els nuvis van executar delicats exercicis corporals mentre cantaven enfervorits l’himne Soy el novio de la muerte. Per demostrar que al feixisme se’l combat, i perquè quedés clar que ja n’hi ha prou de barbàrie fatxa. Per molt que el vell José Manuel Lara fos capità de la Legió i que entrà a Barcelona el 1939 perquè volia fer amics catalans i abraçar-se fraternalment amb els indígenes. Si haguessin marxat no hauríem hagut de suportar la gran mentida, segons la qual, els castellanoparlants de Catalunya són una majoria maltractada i perseguida, que rep tota mena d’agressions. Mentre els independentistes vivim la millor de les vides possibles, perquè som rics i privilegiats. Amb la gent que ens difama, de què voleu parlar?