Em dic Cayetano, Gaietà no, en català no, ui, que lleig, no, no, jo em dic Cayetano, en espanyol, collons, que soc de Madrid i no tinc res a veure amb els catalans o amb els gais, eh?, ho respecto però no ho comparteixo això de perdre oli, que la bona gent d’Espanya som molt mascles, som molt com cal, com s’ha de ser. A veure si ho enteneu d’una punyetera vegada, a veure si enteneu el que està passant, que us han menjat l’olla amb la independència i ara us han de donar les coses mastegadetes perquè us entrin al cap. La independència és impossible. I punt. I és impossible perquè ho dic jo. A veure si queda clar, aquí manem nosaltres, només nosaltres, els d’unes quantes famílies de la capital i per això fem i desfem el que ens passa per la pebrotera, quan volem, com volem, on volem, perquè el poder és així, s’ha de notar, el poder que no s’exhibeix, que no és perdonavides, que no és fatxenda, no mola. Va, repetiu amb mi, va, polacs: “qui mana més que el que mana és... qui fa el que li dona la gana”. Efectivament. Mireu jo no visc de fantasies com vosaltres, jo no faig actes simbòlics ni merdes de les vostres, jo soc un guanyador, d’una de les grans famílies de Madrid i, a casa, parlem clar. I ens en fotem sovint de vosaltres. Hi ha membres de la meva família que són juristes, alguns advocats, d’altres jutges. D’altres són militars, d’altres alts funcionaris de l’Estat, sí, de l’Estat que vau voler destruir i ara us està destruint a vosaltres. De vegades a foc lent i de vegades a tota hòstia.

Les lleis no s’han de complir. Vosaltres, que sou púrria, vosaltres que no sou ningú, sou vosaltres qui heu de complir les lleis, que per això hi són, per a vosaltres. Mano dura, que després acabeu traient els peus del plat, que després voteu Puigdemont o gentussa d’aquesta. No, no, vosaltres com ara, la llengua al cul i a creure, a passar per l’adreçador. Us heu cregut totes aquestes collonades de la igualtat, que tots som iguals? No, per l’amor de Déu, no, que això de la democràcia només és una disfressa, una perruca perquè ens deixessin entrar a Europa. En temps de Franco no ens volien, no ens deixaven entrar a la Comunitat Europea, érem uns empestats perquè no teníem el grau de cinisme que tenen tots els altres grans estats d’Europa. I ja n’hem après força a jugar a la democràcia, però sense arriscar les coses serioses. A veure, el vaccí. Us han vaccinat? Oi que no? Doncs a mi sí, i a tota la família també, perquè tenim un oncle general, dels generals que manen, que estan per damunt dels sanitaris i la tieta Cayetana va dir que no podia ser, que si es vaccinava el marit també s’havia de protegir ella i tots els membres de la família. Després ja pots fer festes rave i fer vida normal. I de fet, els del govern de Pedro Sánchez en realitat no controlen el que fan els militars o els capellans o altres poders independents, perquè a Espanya, per exemple, l’exèrcit és un Estat dins de l’Estat.

A l’hora de la veritat, la monarquia, els jutges, els militars, els capellans, els alts funcionaris vivim al marge dels que sou inferiors, cadascú de nosaltres sempre va a la seva i primer mira per ell. Com ha fet sempre el rei Joan Carles. És la caritat ben entesa. Primer els que dirigim la societat i després les lleis que apliquem als que no sou com nosaltres, per mantenir-vos a ratlla. Han arribat els vaccins a Espanya i tothom que mana realment, que és algú, ja se l’ha posat, perquè ens hi va la vida, la preciosa vida de les persones de primera categoria. Els éssers superiors. Després ja buscarem una excusa, una explicació. Un reglament, un protocol que justifiqui que jo sí i tu no. Per no haver de fer com el pobre alcalde socialista de Villavicencio de los Caballeros, que ha aconseguit rebre el vaccí, ell, juntament amb el capellà de la localitat i un regidor amic, però s’ha format un escàndol. Ha fet el que calia. No hi ha res com l’espanyolisme per ser classistes, un cop us hi habitueu, la vida us semblarà més lògica i patireu menys. Esperareu menys de la societat, us resignareu a la vostra posició subalterna, a la vostra inferioritat.

Esteu segurs que som iguals? Per què? Per que ho heu llegit en un llibre? L’exlíder de ciutadans, Albert Ribera, avui ho ha deixat ben clar en un tuit. Els polítics abans que els ciutadans. Sempre. Si no, on anirem a parar? Diu així: “Después de nuestros mayores, enfermos crónicos, sanitarios y resto de servidores públicos, deberían vacunarse nuestros gobernantes y legisladores. Darían ejemplo ante la población y tendríamos a los dirigentes del país inmunes para estar disponibles 24 horas y 365 días en la pandemia.”     

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat