Encara no sabem si s’ha acabat definitivament la pandèmia i ja tenim aquí la guerra. Una guerra que és qualsevol cosa menys llunyana. Una guerra que suposa, abans que res, un cop molt dur per a l’economia europea, tan fràgil i tan indefensa que sembla mentida, amb una classe mitjana cada cop més empobrida i qüestionada. Indefensa. La classe mitjana que és el fonament social de la democràcia liberal que coneixem i, per tant, la diana sobre la qual bombardegen una vegada i una altra la Rússia de Putin i la Xina de Xi, règims autocràtics que volen, de manera nítida, la desaparició del món en el que vivim. Com menys diners tinguin els ciutadans del nostre país i dels països democràtics més fàcil serà per part dels governs dels estats democràtics de dominar i tiranitzar la població. Aquesta és l’autèntica bomba nuclear. L’actual deriva autoritària de Justin Trudeau només és un exemple del que ens podria passar ⸺i ja ens està passant⸺ perquè qualsevol poder polític sempre tendirà a l’absolutisme si no té contrapesos operatius. No, no té raó Joe Biden quan qualifica Putin de pària internacional i anuncia que l’enfonsarà econòmicament. Mentre el planeta estigui econòmicament en mans de la Xina, el gran aliat geoestratègic de Rússia, no hi haurà res a fer. Mentre hi hagi relacions comercials amb Xina és com si no hi hagués cap sanció contra Moscou. Les declaracions dels líders mundials contra  Putin són desesperades, patètiques, dignes de menyspreu.

La democràcia és el que està en joc quan s’accepta, per la via dels fets consumats, que la llibertat d’un poble, pot ser suprimida. No és només que Europa mirés cap a una altra banda quan ens van apallissar per votar el nostre destí el Primer d’Octubre del 2017, perquè som insignificants i perquè no estem disposats a tenir morts. És exactament el mateix quan en 2008 es va deixar fer a Rússia el que volgués a Geòrgia, o al 2014 a Crimea. De fet, l’única política que té el món lliure és la paràlisi, la inacció, el silenci de la vergonya, sigui quina sigui la crisi a la que s’enfronta. El que hem viscut durant les darreres hores a Ucraïna és exactament el mateix que va viure Europa durant l’Anschluss de Hitler sobre Àustria. O durant l’annexió dels Sudets, la invasió de Bohèmia, de Moràvia-Silèsia, el territori de Memel i, finalment, l’atac sobre la ciutat lliure de Danzig. Potser la guerra hauria estat menys destructiva si s’hagués aturat els peus a Hitler quan va entrar a Viena. Sense advertiments previs. O potser hauria estat millor aturar Stalin quan va decidir no deixar Polònia després de 1945 i no hauríem tingut la guerra freda. La fermesa de JF Kennedy davant de Rússia durant la crisi dels míssils de Cuba va donar els millors fruits possibles. Perquè els russos no van atrevir-se a iniciar la guerra nuclear.

Vladímir Putin va amenaçar ahir qui “gosi interposar-se en el nostre camí” amb “conseqüències que mai ha conegut en la història”. Sí, va amenaçar amb la guerra nuclear perquè sap perfectament que les nostres autoritats estan mortes de por. Un delinqüent del KGB com Putin sap com extorsionar-nos i la gran qüestió és si s’aturarà a Ucraïna o si continuarà indefinidament envaint territoris. Si l’OTAN només va servir per bombardejar Belgrad, quan no s’havia agredit cap país aliat de l’aliança atlàntica, també podria avui servir perfectament per ensenyar les dents al Kremlin.