La mil·lenària llengua catalana val més, molt més que tots vosaltres. Que tots vosaltres, impotents, que tots vosaltres, xerraires, desacreditats, indolents, aviciats, incapaços, sobretot això, incapaços. M’adreço a tots vosaltres, els polítics derrotats que heu acceptat la derrota com si fossin unes vacances pagades, president Aragonès, presidenta Borràs, president Puigdemont, president ⸺ d’ERC ⸺ Junqueras, president Torra, president Mas, president Pujol, presidenta Forcadell, president Benach, presidenta De Gispert, president Rigol, president Torrent. Quantes presidències i quant poc país, oi?quants polítics i quantiosíssima més vergonya que ens feu passar. Quanta comèdia, en definitiva.

No, no us votarem mai més, uns quants i jo, almenys nosaltres, no. Els jutges del Tribunal Superior de Justícia de  Catalunya ⸺ fa gràcia el nom, si és un tribunal sembla que no calgui dir que és de justícia ⸺ han decretat que en quinze dies heu de començar a castellanitzar els infants de Catalunya, vinga, va, com a mínim en un vint-i-cinc per cent. Poseu-vos a treballar. Si els castellanitzeu en un cent per cent tampoc no es queixaran, perquè la Justícia Superior de Catalunya només mira per la castellanització i mai no mira pel català, encara que els catalans els paguem el sou. Els jutges d’aquest tribunal ni saben català ni el respecten gens. Per descomptat tampoc l’estimen. Perquè ens estan aplicant la llei de l’enemic que no ens valora ni com a minoria.

Mentrestant els polítics independentistes als que hem votat, els presidents als quals paguem el sou o la jubilació, ens han deixat abandonats, enmig del no res, com qui diu com si fóssim una tauleta de nit coixa d’un peu, abandonada en un carreró fosc. En mil anys d’història mai la llengua catalana havia estat tan desvalguda com avui. En mil anys d’història mai havíem tingut uns polítics tan xerraires i tan poc efectius. Realment, si volíeu fer història ho heu aconseguit. Mai una classe política havia estat tan inoperant, tan incapaç. Tan vergonyosa. Ja que vosaltres no envermelliu per la castellanització dels nostres escolars, permeteu-me que envermelleixi en el vostre lloc. I que demani també perdó als lectors per haver-vos defensat algun dia. En aquest cas del català esteu demostrant el que valeu, esteu demostrant el respecte que teniu per la nostra cultura, per la nostra llengua, pel nostre país. Us esteu retratant.

El Tribunal de Justícia de Catalunya us imposa l’espanyol i vosaltres estàveu distrets, com sempre, barallant-vos entre vosaltres, treballant per a vosaltres, per als vostres privilegis, per a les vostres pensions i no pas treballant per al país. Pels vostres actes us coneixerem i ja us hem conegut perfectament. Prou que hem vist com el diputat Canadell, per exemple, que havia d’imposar un nou gir per a una millor moralitat de la nostra política, es dedicava a la promoció dels Jocs i, en comparació, gens al català. Hem vist com el director general de Política Lingüística defensava l’indefensable, i que només el conseller d’Ensenyament, l’espantat Gonzàlez i Cambray, balbucejava algunes excuses de derrota vergonyosa. Hem vist com el president Aragonès feia el rendez-vous a Frau Ursula Gertrud von der Leyen però no encarava com a president, com a cap de la nació, la lluita del català. Quan el català és més important que la Generalitat de Catalunya sencera, quan el català és l’únic sagrat en una societat afortunadament descreguda com la nostra.

Ara ja no cal que el nostre Molt Honorable president de la sang d’orxata surti a defensar una llengua en la qual no hi creu. Ni cal que tornin a passar el mort de la destrucció de l’escola catalana als diputats més desconeguts perquè els manaires d’ERC i de Junts no tenen valor de presentar-se en públic. Sisplau, deixeu de passar la responsabilitat de la llengua catalana als centres educatius, als claustres de professors. I deixeu de dir que això s’ha de consensuar entre tota la societat civil, incloent-hi els sindicats. Els sindicats no tenen ni la més remota idea de sociolingüística ni saben què s’ha de fer per preservar el català. Potser que pregunteu a les universitats. Quan us sento dir que trobarem una solució entre tots és que voleu que matem el català entre tots i això, almenys uns quants, no hi estem gens d’acord. De la mateixa manera que per protegir-nos de la covid vam posar-nos a les ordres de científics com el doctor Josep Maria Argimon, per preservar el català potser que només tinguin dret a parlar els que en sàpiguen alguna cosa. Això no és populisme.

Deixeu de fer servir paraules com “blindar” i “exigir”. Són patètiques. Deixeu de fer veure que no us n’heu adonat. La vostra submissió, la vostra col·laboració activa en contra del català ens enemista per sempre més, polítics i electors. En casos com aquest sembla ben bé que la Generalitat de Catalunya estigui governada per Ciutadans.