En cap democràcia autèntica no podria seguir governant el país un partit condemnat per corrupció amb un president que, segons els jutges, ha mentit al tribunal; així que, si després de la sentència del cas Gürtel no sorgeix cap alternativa ni que sigui per expulsar els corruptes del poder, es confirmarà que  la corrupció no afecta només el partit que governa, sinó el sistema en el seu conjunt. Això i que M. Rajoy és una barreja de zombi i el Cid Campeador, capaç de fingir que governa essent com és cadàver polític.

El més significatiu és que l’únic argument per no descavalcar el govern de Rajoy és i serà el que anomenen la crisi amb Catalunya. Com si hi hagués alguna possibilitat que Catalunya aprofités l’avinentesa per escapar-se. Oh my God! Necessiten Catalunya per tapar la seva merda.  Ho ha deixat clar M. Rajoy. Segons ell, el que afebleix Espanya no és la corrupció institucionalitzada. El que debilita Espanya, ve a dir, és que ell no segueixi al front del règim més corrupte d’Europa perquè és qui garanteix la unitat de la nació. La consigna és doncs, “España antes corrupta que rota”.

Pedro Sánchez s’ha llançat a la piscina clandestinament, sense demanar permís als antics  alumnes del Colegio del Pilar i potser li prohibeixen nedar encara que s’ofegui

La situació és tan inaudita que el PSOE ha de fer veure que reacciona davant de tanta decadència i ha plantejat una moció de censura contra Rajoy. Ja veurem si va de veres. El que és clar és que Pedro Sánchez té la seva última oportunitat de sobreviure com a polític. O guanya ara i governa el partit i el país o ja no ho farà mai i haurà de dedicar-se a un altre ofici. I abans que res falta que obtingui el permís de l’establishment felipista, perquè quan ja es va presentar una situació com l’actual la vella guàrdia li va muntar un cop d’estat al grup parlamentari per impedir que fos president amb el suport de diputats sobiranistes. I Richelieu Rubalcaba torna a estar a l’aguait.

Sánchez s’ha llençat a la piscina clandestinament, sense demanar permís als antics  alumnes del Colegio del Pilar, que són els que manen de debò, però alea jacta est. La moció de censura està presentada. Si no el forcen a retirar-la, Sánchez l’haurà de defensar i necessitarà el suport de Podem, de totes les formacions sobiranistes i assegurar que ningú del seu grup l’apunyali per l’esquena, una possibilitat gens improbable.

Si ara no sorgeix una alternativa es confirmarà que M. Rajoy es una barreja de zombi i el Cid Campeador, capaç de fingir que governa sent un cadàver polític

A primera vista, costa molt apostar a favor del líder socialista. És obvi que Ciutadans no donarà suport a la moció de Sánchez  perquè el partit de Rivera necessita unes eleccions com més aviat millor, aprofitant el seu moment, abans que surtin coses molt lletges que l’afecten i abans d’unes municipals que requereixen una estructura de partit que encara no té. Sánchez, en canvi, necessitaria temps exercint el poder per reafirmar-se com a líder i recuperar el partit de la depressió. Per això demana “uns mesos” de coll, que ningú està disposat a donar-li. In extremis, Sánchez, quan li prohibeixin pactar res amb els sobiranistes, prometrà eleccions a curt termini a Ciutadans i llavors Albert Rivera es buscarà qualsevol excusa per no passar com el botxí del PP, tenint en compte que són els que fins ara han votat aquest partit els que li han de proporcionar el Poder i la Glòria.

Així que no s’ha de descartar que tot continuï igual. Rajoy sempre diu “es urgente esperar” i fins ara la seva tàctica ha estat un desastre per a Espanya, però un manual per a la seva supervivència. Amb tot, no hi ha cap mal que duri cent anys, ni cos que no el pugui resistir. Rajoy no aguantarà gaire més temps sense passar per les urnes. De fet, la política espanyola s’ha situat en temps de pròrroga.

Vist des de Catalunya, observi’s com de seguida s’ha rectificat l’entusiasme inicial del PDeCAT i Esquerra Republicana amb la censura de Sánchez. No poden passar per alt que el líder del PSOE va donar suport al 155, ha promès endurir el Codi Penal pensant en Catalunya i s’ha  apuntat amb molta deshonestedat al linxament del president Torra; també és cert, però, que si d’ells depengués mai no salvarien Rajoy. Com que el més probable és que no s’arribi a votar res, el que faran serà fer bullir l’olla amb la defensa dels presos i l’aixecament del 155. Ara bé, el que sí que és important és que, amb les eleccions espanyoles a la cantonada, el sobiranisme català haurà de decidir si opta com sempre pel minifundisme i la rivalitat caïnita amb què ens té acostumats o intenta constituir una minoria de bloqueig al Congrés. No cal dir que amb vint diputats decisius l’horitzó dels presos polítics canviaria de la nit al dia.