Quan el fiscal pregunta al major Trapero sobre les seves relacions personals amb el president Puigdemont, quan el fiscal pregunta sobre les relacions personals del major amb Jordi Sànchez i quan figura com a prova de l’acusació el vídeo d’una soirée estiuenca a Cadaqués, podem arribar a la conclusió que som davant d’un judici absurd i d’una fiscalia de pandereta. El debat es fa encara més absurd als mitjans quan es dirimeix si el major Trapero és més o menys independentista. Després es dirà que no es jutgen idees.

Ha de quedar clar que Trapero, com qualsevol altre ciutadà, té dret a fer de la seva vida privada el que vulgui, que pot tenir les opinions polítiques que consideri i que tenir uns amics o altres o pensar d’una o d’una altra manera no el fan culpable de res, a no ser que el tribunal sí que tingui prejudicis ideològics. I això sí que és un fet constatable. La presidenta Concepción Espejel, jutgessa favorita de Dolores de Cospedal, fins i tot va haver de ser apartada del cas Gürtel per la seva afinitat amb el Partit Popular. I no diguem del fiscal “indomable” Pedro Rubira, qui ja va dir que a Catalunya no es podia jutjar imparcialment els acusats del procés.

La qüestió de si Trapero és o no independentista o amic d’independentistes, un debat al qual també han contribuït els mateixos independentistes, no hauria d’haver-se plantejat mai des de cap punt de vista, però les inèrcies han estat imparables, la qual cosa ha obligat comprensiblement l’acusat, que s’hi juga una condemna d’onze anys de presó i onze més d’inhabilitació, a marcar totes les distàncies possibles quan els fiscals pretenen utilitzar anècdotes personals com a proves de càrrec. Cal dir que la condemna de presó seria una crueltat, però la d’inhabilitació també és brutal, atès que el deixaria sense feina ni sou públic fins més enllà de l’edat de jubilació.

Ara sembla com si els Mossos només hagin de sotmetre’s als jutges i, perquè no sigui dit, han d’actuar autònomament com a policia governativa sense haver de seguir les directrius del Govern legítim de Catalunya, la qual cosa suposaria una regressió antidemocràtica inadmissible

L’acarnissament amb el major Trapero és conseqüència del guió preestablert per justificar les absurdes acusacions als líders independentistes. La fiscalia no tenia manera de justificar l’acusació de rebel·lió si no hi havia un aixecament armat, que mai no va existir, com va sentenciar el Tribunal de Schleswig-Holstein. Per tant, es van treure de la màniga involucrar els 17.000 agents de la policia catalana com la força armada de la rebel·lió.

També va influir la demostració de professionalitat dels Mossos quan l’atemptat gihadista del 17 d’agost. En la reunió posterior als fets, en presència de Rajoy, Puigdemont, Sáenz de Santamaría, Zoido i Colau, l’informe de Trapero va deixar en ridícul els comandaments de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional, inclòs el llavors coronel Diego Pérez de los Cobos, que a penes van aportar informació de res. No l'hi han perdonat. I també cal dir que l’Audiència, a petició de la fiscalia, s’ha negat a modificar l’acusació per rebel·lió malgrat la sentència del Suprem, primer perquè alimentaria l’argumentació de la defensa sobre la incompetència del Tribunal i segon perquè gremialment els fiscals continuen fent costat els seus col·legues del Suprem que es van pronunciar a favor de condemnar per rebel·lió.

I no hem de passar per alt les seqüeles d’aquest conflicte pel que fa al funcionament d’ara endavant del Cos de Mossos d’Esquadra i de retruc a les tasques de servei de seguretat. Ara sembla com si els Mossos no hagin de sotmetre’s mai més a les directrius del Govern de la Generalitat, convertit en sospitós habitual. La policia catalana està subjecta a dues jerarquies, la governativa i la judicial. Qualsevol de les dues són imprescindibles per garantir la seguretat dels ciutadans. Sigui quin sigui el Govern legítim de Catalunya, els Mossos han de ser lleials a les directrius dels responsables polítics que governen i, per descomptat, a l’autoritat judicial. Ara sembla com si els Mossos només hagin de sotmetre’s als jutges i, perquè no sigui dit, han d’actuar autònomament com a policia governativa, la qual cosa suposaria una regressió antidemocràtica inadmissible.