Sembla que la direcció d’Esquerra Republicana s’ha adonat que la investidura de Pedro Sánchez corre perill si no es tanca molt aviat atesa l’ofensiva de les forces reaccionàries de l’Estat, així que potser tindrem govern espanyol constituït abans que acabi l’any. Ara bé, que això sigui possible depèn de la capacitat del govern en funcions d’imposar criteri a l’advocacia de l’Estat, que és un col·lectiu funcionarial jeràrquicament subordinat però amb prou marge per boicotejar qualsevol iniciativa.

Ja es va notar quan el Govern Sánchez va haver de destituir l’advocat de l’Estat Edmundo Bal quan es va entestar a acusar de rebel·lió i no de sedició els líders independentistes en el judici del procés. Bal va acabar fitxant com a candidat de Ciutadans, però els que pensen com ell són molts i continuen formant part de l’anomenada Brigada Aranzadi que va deixar ben organitzada un altre advocada de l’Estat en funcions de vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría.

Ara, l’ofensiva de les forces reaccionàries de l’Estat és més aferrissada perquè juga a la defensiva respecte dels tribunals europeus, però, sobretot, perquè volen dinamitar sigui com sigui la possibilitat d’un govern de coalició d’esquerres amb el vistiplau dels independentistes d’Esquerra Republicana.

Si PSOE i ERC s’afanyen i tiren endavant la investidura abans que no la rebentin, assistirem a una batalla insòlita entre el poder executiu i el poder judicial, que determinarà el rumb del sistema polític espanyol. I malauradament en aquest cas l’executiu partirà en inferioritat de condicions

Catalans que han estat a Madrid els darrers dies i freqüenten àmbits de poder han constatat que les declaracions de la vicepresidenta Carmen Calvo instant el Tribunal Suprem a acatar la sentència de Luxemburg ha fet butllofes no només entre els membres del tribunal, sinó en el conjunt de la Cort.

Les iniciatives dels fiscals del Tribunal Suprem mantenint, sense perdre un minut l’actitud bel·ligerant en el contenciós sobiranista, sembla que no és més que l’aperitiu del que vindrà a continuació, ara justificada per la defensa de la sobirania jurisdiccional espanyola.

Així que, si PSOE i ERC s’afanyen i tiren endavant la investidura abans que no la rebentin, assistirem a una batalla insòlita entre el poder executiu i el poder judicial, que determinarà el rumb del sistema polític espanyol. I malauradament en aquest cas l’executiu partirà en inferioritat de condicions. Les institucions de l’Estat que no són representatives estan ocupades i gairebé es podria dir que usurpades per agents reaccionaris col·locats en els llocs idonis durant els mandats dels governs del Partit Popular.

Som davant d’una crisi democràtica postmoderna. Quan els militars fan un cop d’Estat sempre ho justifiquen afirmant que han de resoldre el que els polítics no són capaços de fer. I assumeixen el poder per la força amb el suport d’alguns polítics i la connivència dels jutges. El cas del cop de Pinochet a Xile va ser en aquest sentit paradigmàtic. Primer els militars i a continuació els jutges. Ara a Espanya ens trobem amb la situació que els jutges, amb la connivència de la resta d’institucions de l’Estat, han pres el poder amb els mateixos arguments que abans ho feien els militars. Que tinguem un Bon Nadal i que Déu –i Europa– ens empari.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat