En Josep Maria Cullell, qui va ser conseller principal dels governs de Jordi Pujol quan tot era fantàstic i bonic i ens pensàvem tot el contrari, m’ha escrit per retreure’m que només destaquem la part negativa de la tragèdia del coronavirus i especialment em critica que els meus darrers articles solen anunciar un caos apocalíptic, quan hi ha exemples molt propers que permeten mantenir l’esperança que anirem cap a un món millor. Soc dels partidaris de combinar el pessimisme de la intel·ligència amb l’optimisme de la voluntat, en el sentit que —ho haig de reconèixer— la idea del caos la trobo fascinant perquè permet albirar canvis que fins ara ens semblaven impossibles. Ja ho deia Marx que els proletaris mai tenen res a perdre i tot un món a guanyar.

Però, certament, mentre la Revolució no arriba, hi ha gent que no es conforma amb rondinar asseguda i esperar, sinó que demostra un coratge i una capacitat de sacrifici que et porta a pensar que no tot està perdut. Que no sempre han de guanyar els dolents i que potser la lliçó de la Covid-19 és que la fraternitat universal pot salvar-nos. Mai s’havia vist un avió rus i un altre xinès aterrant a l’aeroport John F. Kennedy carregats amb el material sanitari que necessita i no té la ciutat de Nova York.

Certament sense anar tan lluny també hi ha històries que val la pena de conèixer per alimentar l’esperança i per contribuir a estendre-la. En Cullell em posava l’exemple de la residència Gènesis de Terrassa. El passat 22 de març, veient que la pandèmia cada cop s’estava estenent més i que la major part de les víctimes eren persones d’edat avançada, les treballadores van prendre la decisió de confinar-se amb la vintena d’avis que hi viuen. La decisió va sorgir de la plantilla. Des de llavors, les set empleades de la instal·lació viuen amb els usuaris. La mesura ha estat un èxit perquè fins ara “cap persona ha presentat símptomes”.

Certament, mentre la Revolució no arriba, hi ha gent que no es conforma amb rondinar sinó que demostra coratge i sacrifici i fa renéixer l’esperança que no tot està perdut i que pot ser la lliçó de la Covid-19 és que finalment la fraternitat universal ens salvarà

A la Garriga, més de cent persones voluntàries i diverses empreses locals han posat en marxa una iniciativa per confeccionar mascaretes per a les residències de gent gran i bates per al personal de l’Hospital de Granollers. Ja s'han repartit 6.000 paquets de material. Les mascaretes, malgrat no ser professionals, es fan seguint les recomanacions de professionals de la salut i les proves d’esterilització es fan en clíniques dentals del poble. En la iniciativa hi participen modistes, cosidores, botiguers, personal sanitari, empreses locals i veïnes i veïns que s’hi han bolcat fins al punt que l’Ajuntament ha hagut de demanar paciència perquè no hi ha prou material per donar feina a tants voluntaris que s’hi han volgut incorporar.

Efectivament, si tothom fes el que pot, el món seria un altre. Ho deia també Marx que de cadascú segons les seves possibilitats i a cadascú segons les seves necessitats.

Com hem vist, les possibilitats dels científics són immenses, però algunes també requeriran a partir d’ara la participació voluntària i solidària de la gent. En endavant no n’hi haurà prou en donar sang de tant en tant. El Dr. Guillem López Casasnovas m’informa de l’existència de Salus Coop, una cooperativa ciutadana de dades per a la recerca en salut sense ànim de lucre fundada a Barcelona per un grup de ciutadans el setembre del 2017. La Covid-19 ha mostrat a tota la ciutadania la necessitat d’utilitzar les dades col·lectives primer per al control de l’epidèmia i properament per a la gestió del procés de desconfinament progressiu. Aquesta cooperativa barcelonina ha dissenyat la llicència “Salus Common Good” que permet la donació de dades per a la recerca en funció de cinc condicions: “Que les dades només es facin servir a la recerca en salut, per part d’institucions sense ànim de lucre, que comparteixin en obert el resultat de la seva recerca, anonimitzant les dades al màxim nivell possible i fins que el ciutadà donant en retiri el permís”.

Salus Coop ha fet una crida a les autoritats sanitàries perquè “desenvolupin llicències d’ús i arquitectures tecnològiques que incentivin la participació ciutadana en la donació voluntària de dades complementàries, limitin els abusos en l’ús i extensió temporal de dades obtingudes en estat d’alarma, i aconsegueixin la complicitat ciutadana per a la donació de dades per a la recerca a mitjà termini”.

“Veus com hi ha molt bona gent? Aquesta és la meva esperança en un món millor”, concloïa Cullell en el seu escrit de protesta. En aquesta ocasió no seré jo qui li tregui la raó. La llàstima és que la bona gent no sol tenir ambició política

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat