La decisió del Tribunal Suprem de donar suport a la Junta Electoral Central perquè retiri l’acta de diputat al president de la Generalitat, Quim Torra, suposa de facto carregar-se barroerament preceptes constitucionals com ara el dret dels ciutadans a la representació política, el dret dels catalans a l’autogovern, i deixa en situació d’indefensió el Molt Honorable.

Els propers dies assistirem a un gravíssim conflicte institucional de conseqüències imprevisibles, un tsunami institucional, perquè la intervenció del Tribunal Suprem confirma una situació d’arbitrarietat jurídica que és incompatible amb l’estat de dret i que, per tant, hauria d’interpel·lar les consciències democràtiques de tothom. Alguns actors, com ara la CUP, ja parlen d’acabar la legislatura, però aquest no és el problema principal, perquè el que està amenaçat de debò és la continuïtat de l’autogovern com l’havíem entès fins ara.

Al president Torra li volen retirar la seva condició de diputat que li van atorgar els catalans per una acció que va executar no pas com a diputat, sinó com a president. El poder judicial s’ha constituït definitivament en el braç executor d’una ofensiva política promoguda pels partits de la dreta i l’extrema dreta per, en primera instància, boicotejar les negociacions per la investidura que havien iniciat el PSOE i Esquerra Republicana i, a més, liquidar la concepció amb què els constituents del 78 van establir el dret a l’autogovern.

Alguns actors, com ara la CUP, ja parlen d’acabar la legislatura, però aquest no és el problema principal, perquè el que està amenaçat de debò és la continuïtat de l’autogovern com l’havíem entès fins ara

Després que el president Torra fos condemnat a inhabilitació pel gravíssim crim de no retirar una pancarta que demanava llibertat, PP, Ciutadans i Vox van demanar a la Junta Electoral Provincial de Barcelona que li retirés la condició de diputat emparant-se en un aspecte de la llei electoral pensada per a terroristes i corruptes. La mateixa junta va rebutjar la petició gairebé per unanimitat, tot constatant que no hi havia condemna ferma. El recurs se’n va anar a Madrid, on la Junta Electoral Central, amb majoria conservadora, va donar la raó als seus patrocinadors de la dreta, en una votació de 7 contra 6, on els membres de l’organisme administratiu disconformes amb la majoria conservadora van argumentar que la Junta no tenia atribucions per retirar l’acta d’un diputat. L’assumpte va saltar al Tribunal Suprem, i fins i tot la fiscalia i els lletrats del Parlament van coincidir que un òrgan administratiu no tenia potestat per retirar l’acta a un diputat. El Tribunal Suprem ha pres una decisió que va fins i tot contra el sentit comú, atès que, tot i previsible, no està confirmada la condemna ferma i, per tant, entra dins de la possibilitat teòrica que després de retirar l’escó al president Torra el mateix tribunal li hagués de retornar prèvia retirada de l’acta del suplent.

El president Torra ja ha dit que no pensa renunciar a la seva condició de diputat que li van atorgar els ciutadans a les urnes, d’acord amb el pronunciament dels lletrats del Parlament, que van dictaminar que un òrgan administratiu com la Junta Electoral no té potestat per descavalcar-lo. Dilluns està previst que el Parlament celebri sessió plenària on s’hauria de sotmetre a votació el pressupost de la Cambra, però abans la Mesa haurà de reaccionar i determinar quina és la situació del diputat-president. El president de la cambra, Roger Torrent, torna a trobar-se davant el pitjor dels dilemes. Malament si acata després d’haver proclamat que la Junta Electoral no és competent per donar-li ordres com les que li ha fet arribar, i malament si no acata, perquè s’arrisca que l’acusin del delicte de desobediència, que comportaria la seva inhabilitació.

Entra dins el previsible que la Mesa respongui d’entrada com va fer el president del Parlament basc, Juan Mari Atutxa, quan es va trobar en una situació similar en alguns aspectes. Això vol dir que inexorablement s’haurà de pronunciar el Tribunal Constitucional, que també registra una majoria conservadora. Cal recordar que, en aquella ocasió, el Constitucional no va emparar el president de la cambra basca, però anys després el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar Espanya per considerar que Atutxa i els membres de la Mesa del Parlament basc no van tenir un judici just. Costa de creure, però qui sap si aquella jurisprudència pot tenir ara algun efecte.

Potser és una casualitat que la insòlita decisió del Tribunal Suprem s’hagi produït hores després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciés una reunió a Barcelona amb el president Torra. Tothom és lliure de sospitar el que vulgui, però la desestabilització del govern de Pedro Sánchez sembla cada vegada més un objectiu prioritari dels sectors més poderosos de l’Estat.