Qui apunyalarà Pedro Sánchez? Era la pregunta del cap del cap de setmana i ara ja podem respondre: els jutges i la Guàrdia Civil. L’ofensiva de la judicatura i de l’institut armat, batejat com “la Benemèrita”, contra l’Executiu de Pedro Sánchez posa de manifest la determinació dels sectors més reaccionaris de l’Estat, amb el vistiplau de l’establishment, per tombar com sigui el govern PSOE-Podemos. Una batalla que la caverna sap que pot guanyar sempre que la lliuri en el seu terreny politicoinstitucional... i no a les urnes.

No cal ser un entusiasta de la gestió de la crisi sanitària que ha fet el govern de Pedro Sánchez per afirmar que, per molt malament que ho hagin fet, ni Sánchez, ni el ministre Illa, ni el tècnic Simón mereixen anar a la presó. (Em refereixo estrictament a les mesures per aturar la pandèmia, l’organització dels desconfinaments i tot el desgavell, perquè pel que fa a les mesures socials i la gestió comercial de les comandes de material hi haurà molt a dir, a verificar i a comprovar).

Des d’aquest punt de vista, que la Guàrdia Civil pretengui alimentar l’acusació al govern espanyol —com sempre, procedent d’un advocat de trajectòria tèrbola— de prevaricar per autoritzar la manifestació feminista del 8 de març és una prova fefaent de la voluntat políticament conspiradora dels comandaments del cos. L’argument que avalen els informes de la Guàrdia Civil és que l’Executiu va autoritzar la marxa conscient que provocaria contagis i morts. I el cert és que en aquella manifestació van participar pràcticament totes les dones que formen part del Consell de Ministres.

Des del 2000 cap aquí, el règim del 78 ha experimentat una deriva antidemocràtica que ha tergiversat l’esperit constitucional i en aquesta involució els socialistes han exercit de mers companys de viatge, convençuts que si no molestaven la bèstia els deixarien gaudir de l’alternança, però la bèstia és insaciable. Primer els catalans i després qui s’hi posi pel mig

 Amb tot, el més significatiu és l’admissió a tràmit de la denúncia per part de la jutgessa Carmen Rodríguez Medel. El coronel Diego Pérez de los Cobos és un feixista de trajectòria inequívoca i prou coneguda que, com va fer a Catalunya, actua brutalment, sense dissimular res, exercint ostentosament la seva impunitat. De la jutgessa Rodríguez Medel se sap que és neta, filla i germana de guàrdies civils i que quan tothom donava per fet que seria la nova directora general de l’institut armat, la socialista María Gámez li va passar per davant.

La destitució del coronel Pérez de los Cobos ha fet emergir la batalla política al si del nucli dur de l’Estat. La jutgessa Rodríguez Medel amenaça el ministre Marlaska perquè l’Executiu no té comandament quan la Guàrdia Civil actua com a policia judicial. L’institut armat manté el pols des de la cúpula amb la dimissió del guàrdia civil de rang més elevat, director general operatiu, tinent general Laurentino Ceña. I per deixar les coses encara més clares, l’Associació Professional de la Magistratura, el principal lobby dels jutges, d’orientació conservadora, ha exigit al ministre Marlaska que es retracti i restitueixi Pérez de los Cobos. La resposta del ministre Marlaska no ha pogut ser més patètica. Si va condecorar i retribuir generosament els policies i guàrdies civils per les agressions indiscriminades perpetrades contra els catalans l’1 d’octubre, ara no se li ha acudit res més que anunciar un augment de sou generalitzat que costarà als contribuents 247 milions d’euros. És el que sempre han fet els socialistes al govern, en comptes de canviar les coses, procurar mantenir la bèstia ben contenta.

La incompetència dels governants és una desgràcia per a tothom i mereixen ser rellevats del càrrec, però com que no existeix cap garantia que l’alternativa serà millor, l’alternança s’ha de decidir a les urnes. Si es decideix en un altre àmbit, serà un cop d’estat en el sentit kelsenià. Des de l’any 2000 cap aquí, les forces reaccionàries de l’Estat, amb l’empara d’un Partit Popular que va votar no a la Constitució i de bona part de la judicatura, s’ha anat imposant progressivament amb lleis, ordenances i valors una interpretació de la Constitució objectivament contrària i fins i tot oposada a l’esperit amb què va ser redactada i votada l’any 78. Ho ha expressat millor que ningú la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, proclamant el feixista Pérez de los Cobos com un “héroe de la democracia espanyola”, òbviament per la repressió que va dirigir contra els catalans el 2017. I en aquesta deriva els socialistes han exercit de mers companys de viatge, convençuts que si no molestaven la bèstia, els deixarien gaudir de l’alternança, però la bèstia és insaciable. Primer els catalans i després qui s’hi posi pel mig.