El PSC, marca local del PSOE, ha començat, tot complint el seu programa, a girar full. Com a primera mesura, ha decidit recórrer davant el TC el vot delegat del diputat Lluís Puig. En part, la majoria parlamentària independentista, i ara electoral, juga al caire de l’àrea de càstig, com diríem en futbol, sense necessitat. No s’acaba de veure per quins set sous no es va reformar el reglament del Parlament per tal d’ampliar les emergències de votació i en aquesta legislatura no s’ha format ja la comissió adient -que no depèn del govern- per reformar-ho d’immediat.
Però el que importa és la forma de girar full per part del PSC-PSOE. No ha esperat els cent dies de gràcia, no ja envers el govern -que per ara no està constituït ni s’albira pressa en fer-ho-, sinó a la legislatura. El vot de Puig, delegat o no, no comporta cap modificació en la voluntat parlamentària. La cortesia, encara que mostrar malestar per la decisió de la mesa del Parlament aquí no costava res, no suposava cap sacrifici. Es podrà dir, per altra banda, que això dels cent dies és un ús parlamentari en desús, un ús del passat. Pot ser. Però girar full podria significar també això, recuperar antics -no tant- bons costums. Es podria dir que el recurs davant el TC calia interposar-lo sí o sí, que és una qüestió de principis. Ja n’hi ha prou d’aquest color. A Espanya sobren principis i manquen resultats.
A Sánchez (...), cal posar-li un bon incentiu al davant. Aquest, ara per ara, no és altre que un govern fort, sòlid i adult a Catalunya
Tot això de girar full, és clar, entenent que sigui girar fulls d’un llibre d’accés limitat. Com el que deu tenir, a tall d’exemple, el rei exiliat. El llibre està tancat i barrat, si és que existeix.
Girar full no és tenir oblidada la taula de diàleg. Certament, no hi ha encara govern a la Generalitat, en part, per reticències de JxC sobre precisament la taula de diàleg. Sembla que, encara, primen dos factors per a l’existència d’aquests govern. D’una banda, la direcció del procés es diria que no l’ha de dur a terme el govern, sinó altres instàncies, diguem-ne, informals. De l'altra, mantenir una línia de confrontació dita intel·ligent. Fins ara el que hi ha és, des del punt de vista de l’acció política, una paràlisi no especialment intel·ligent.
Aquesta paràlisi permet al PSOE-PSC prosseguir, via fiscalia, la política de revocacions de tercers graus als presos polítics. I, per damunt de tot, mantenir els indults -i la correlativa negativa a parlar de l’amnistia- en l’horitzó, en l’infinit, sempre a la mateixa distància. A l’horitzó no s’arriba mai, ja que la terra és rodona.
Aquesta forma de girar full a cost zero no tindrà més aturador que amb la instauració d’un govern fort, format per polítics adults; és a dir, amb altura de mires i posant al davant de tot l’interès col·lectiu, el que majoritàriament els ciutadans han triat. Mentre el PSOE no tingui davant un govern que li pugui plantar cara, el PSC girarà full com fins ara: triant les pàgines que vol el PSOE. Sánchez, segons propis i estranys, és procliu a tenir una flaca memòria i no respon, com a bon cesarista, més que a la immediatesa, i cal posar-li un bon incentiu al davant. Aquest, ara per ara, no és un altre que un govern fort, sòlid i adult a Catalunya.
I el PSC, aleshores, girarà full.