O delictes bola. Igual que tenim les fake news, tenim els fake crimes. Delictes que no existeixen, malgrat que s’hi obrin causes penals i es fiqui gent a la presó amb el més que seriós risc de llargues condemnes. Fake crimes de l’alçada d’un campanar.

No són només fake crimes perquè un sector molt majoritari de penalistes espanyols hagi dit que el procés viscut a Catalunya no ha generat ni rebel·lió ni sedició ni malversació. No són només fake crimes perquè el Tribunal de Schleswig-Holstein, aquell "tribunal regional", segons el Tribunal Suprem espanyol, que té més de suprem que de tribunal, digués en la resolució del 12 de juliol passat que “no va tenir lloc cap bloqueig significatiu als carrers, no es va calar foc enlloc ni es va produir cap acte de pillatge. No es va fer ús ni de gasos lacrimògens ni de mànegues d’aigua. No es va fer ús de cap arma de foc”.

Tot això no és poca cosa, ans al contrari, és decisiu, molt decisiu. Però l’amarga cirereta del pastís dels fake crimes ve de la mà de l’actual primer ministre espanyol. Així és, pocs dies abans que, per sorpresa de tothom esdevingués president del govern, Pedro Sánchez, el 16 de maig, quinze dies abans de la seva investidura va tuitejar: “Vamos a llevar al Parlamento una modificación del Código Penal para revisar el delito de rebelión. Tenemos que defender el bien jurídico que es la Constitución, pero este delito debe acomodarse a la España del siglo XXI. #LDPedroSánchez”.

És cristal·lí que es vulgui modificar el Codi Penal, com irònicament va assenyalar l’exconseller Mundó, en lloc de modificar la Constitució: és així perquè la regulació penal és insatisfactòria. Dit d’una altra manera, pel mateix Pedro Sánchez, la regulació actual del delicte de rebel·lió, fake crimes sobre el que pivota tota la cruel farsa judicial del procés contra el procés, fa que no siguem davant un delicte de rebel·lió, com ja vam exposar en aquestes mateixes pàgines.

Si els acadèmics espanyols, en el manifest citat reiteradament, si els tribunals estrangers encarregats de donar compliment a les insubstancials euroordres no veuen delicte en els líders del procés, és sense cap mena de dubte cabdal. Però que el mateix president del govern espanyol, dues setmanes i escaig abans d’accedir al càrrec, demani una reforma penal per adequar aquest delicte a la realitat del segle XXI és més que indicatiu: és clamorosament un indici de la manca d’adequació de la legalitat als fets, que s’hi vol encabir a cops de maça judicial.

Aquesta petició de Sánchez —Pedro—, es valori com es valori, deixa ben palès que la regulació actual és insatisfactòria per aplicar-la als fets que tan dramàticament afecten vint-i-cinc persones, vuit de les quals són a la presó i cinc (de fet, set), amb el tan injuriós com inexacte títol de fugats, són a l’exili.

Dit ben clarament: segons el mateix president del govern espanyol, la regulació actual de la rebel·lió és indeguda. I si és indeguda, qui en pateix les conseqüències les pateix indegudament. Per això som davant uns fake crimes, uns delictes bola.

En aquestes circumstàncies, escudar-se en decisions judicials, que es poden redirigir per part del govern amb les preceptives instruccions al ministeri fiscal, a part d’una covardia, manifesta una clamorosa injustícia que pertorba qualsevol desescalada —terme ara de moda— en el conflicte entre Catalunya i Espanya. Mentre hi hagi presos, cap oferta espanyola serà creïble, per més errors —que hi són— que la part catalana hagi comès. Amb presos per fake crimes i sense violència, el diàleg polític de fons és inviable.

La llibertat dels presos no és cap moneda de canvi ni pot ser-ho. És una condició sine qua non per tirar endavant un procés negociat amb l’Estat. Retardar-la és una autèntica iniquitat.