Des de 2017 visc, com a jurista i ciutadà, uns moments que creia que mai més tornaria a viure: l’ús espuri del Dret, tot dient que es fa ús de l’estat de dret. La llei, sigui de la mena que sigui, és la que mana. El Dret ha passat a millor vida. Així és, cada dia hom avança més en la desconnexió, entre molts altres, de l ‘article 1. 1 de la Constitució, que defineix els valors superiors de l’ordenament jurídic (la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític), de l’article 9. 3, que proscriu l’arbitrarietat, o de l’article 103. 1, que sotmet l’administració, o, en conseqüència, a tots els poders públics a la llei i al dret, elements, termes i conceptes clarament diferents. Sense aquests elements no hi ha interpretació legítima possible conforme a la Constitució.

Avui hem sabut que la Junta Electoral Central (JEC), òrgan administratiu especialitzat en la tutela del dret de sufragi i depenent de facto de les Corts Generals, ha decretat la incompatibilitat sobrevinguda del president Torra del càrrec de diputat autonòmic amb haver estat condemnat en primera instància, encara que la sentència no sigui ferma, per un delicte contra l’administració. D’altra banda, avançat pel que sembla ser un dels que mana realment, Pablo Casado, hem sabut que Oriol Junqueras ha estat privat de la seva condició d’eurodiputat.

Anem a pams. Quant al president Torra no ha estat, ara per ara, desposseït de res. No hi ha resolució de la JEC, només, de forma excepcional, s’ha avançat l’acord i l’existència de sis vots particulars, tres dels vuit magistrats del Tribunal Suprem i tres dels cinc catedràtics de dret constitucional i ciència política que integren la JEC. Significativa aquesta divisió.

La JEC, tan bon punt tingui redactada la resolució, vots particulars inclosos, la farà arribar a la Junta Electoral de Barcelona per que la executi. És a dir: aquesta s’adreçarà al Parlament de Catalunya per comunicar-li que Torra ja no és diputat per ordre de la JEC i fent-li saber qui és el seu substitut, el següent de la llista de JuntsxCat per la província de Barcelona. Ara bé, de ben segur que el Parlament no farà, no pot fer-ne, d’estafeta.

Per dos motius, el Parlament és inviolable (art. 55. 3 Estatut de Catalunya). Per tant, encara que sembli mentida no pot rebre ordres de ningú. I menys encara d’un òrgan administratiu. En segon terme, cert que l’Estatut de Catalunya es va aprovar per Llei orgànica, però no és una llei orgànica: ni per contingut ni per tramitació (és una iniciativa exclusiva del Parlament i al final ha de ser aprovat en referèndum). Pertany al dit bloc de constitucionalitat (art. 28 Llei del TC), bloc al que no pertany el règim electoral o el codi penal, ambdós lleis orgàniques. Una cosa és el vestit, llei orgànica, i altre el contingut material, l’autonomia constitucional reconeguda a l’article 2 de la Constitució.

Així, la brama madrilenya d’aquesta tarda afirmant que el president Torra estava la deposat efectivament és interessadament fal·laç i colpista, ras i curt. Al moment actual no hi ha en puritat cap resolució.

Quant a Junqueras, sembla ser que la JEC desconeix la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), la sentència de 19 de desembre passat sobre quan un eurodiputat és eurodiputat i, per tant, immune. Dir, com ha avançat el seu portaveu de facto Pablo Casado, que condemnat Junqueras a pena de presó ha perdut la seva condició d’eurodiputat, és una fal·làcia. Fins i tot l’advocada de l’Estat no ho comparteix. Junqueras ha estat condemnat quan no hauria d’haver estat condemnat, atès que el Tribunal Suprem (TS) va demanar una opinió vinculant sobre el seu status al TJUE. Sembla que, com Déu, alguns jutges espanyols volen escriure recte amb renglones torcidos.

Som davant d’un cop institucional que pretén diversos objectius. D’una banda, anihilar la resistència pacífica, democràtica i en dret d’un sector clarament dominant de la societat i les institucions catalanes, independentistes o no. En segon terme, i en el moment actual, impedir l’accés de la Moncloa d’un govern de coalició de centre-esquerra. Un centre-esquerra, tot s'ha de dir, recalçat per l’intel·ligent centredreta del PNB —al·lèrgic als fanatismes carpetovetònics—  i altres partits emergents. Altrament dit: perillós pels privilegiats consagrats pel PP i per Ciudadanos —les seves despulles ara—. El que pretén la coalició de centre-esquerra és d’una centralitat europea absolutament dins del motlle.

Amb les declaracions conegudes avui de la JEC el que queda escandalosament clar és que La Moncloa podrà controlar l’Administració en sentit estrictíssim, però no l’Estat. L’Estat, com ha demostrat un dels seus portaveus avui, Pablo Casado, el controlen uns altres. L’administració és poder, però l’Estat sembla disposar-ne de més.

La batalla pel control de la situació, com ha posat de manifest la fúnebre declaració d’Adriana Lastra, és sense quarter, a camp obert. El PSOE hores d’ara gaudirà de la medecina del "tot s'hi val" contra l’enemic que ell ha contribuït a receptar, fabricar i administrar. Ara el PSOE sabrà com és el pa que s'hi donava i que l’Estat, l’Estat amb majúscules, vol continuar donant.

O dit clar i català: PSOE, benvingut a la piconadora de la democràcia!