Tal dia com avui de l’any 1462, fa 564 anys, a Agurain (llavors una llengua de territori de la Corona de Navarra que penetrava cap a l’interior del comtat castellanolleonès d’Àlaba), se celebrava l’entrevista entre els reis Joan II de Catalunya-Aragó i regent de Navarra, i Lluís XI de França, per negociar les condicions d’un préstec de 200.000 escuts d’or que el francès concedia al català per finançar l’exèrcit reial. Quan es va produir aquesta entrevista feia tres mesos que havia esclatat el conflicte civil català (febrer, 1462), que enfrontaria, per una banda, l’aliança formada per la corona, el partit urbà dels gremis, anomenat Busca i la pagesia de remença i, per l’altra, la noblesa terratinent feudal i les oligarquies urbanes, anomenades Biga.

Aquella guerra tindria una duració de deu anys (1462-1472) i els bàndols en conflicte causarien autèntiques massacres, fins al punt que la fràgil recuperació demogràfica del país després de la Pesta Negra i dels seus rebrots (segle XIV), quedaria greument compromesa. També, aquella guerra, seria el primer escenari bèl·lic de la història peninsular on es faria ús generalitzat de les armes de foc, fins llavors poc conegudes. Per dotar l’exèrcit reial d’artilleria de foc i d’infanteria de fusellers, Joan II va negociar el préstec i va presentar com a penyora la sobirania sobre els comtats del Rosselló i de la Cerdanya, que Lluís XI de França ocuparia militarment de forma immediata com a garantia de l’amortització de l’operació.

Conclòs el conflicte (1472) Joan II no va poder retornar el préstec i Lluís XI va confirmar el domini sobre la penyora. No seria fins al 1492 que el rei Ferran el Catòlic —fill i successor de Joan II— aconseguiria la recuperació dels comtats catalans ultrapirinencs. En el Tractat de Barcelona (1492), Ferran va obtenir el reintegrament d’aquests comtats a canvi del compromís de no-intervenció de la Corona catalanoaragonesa en els plans expansius francesos al nord de la península italiana. Seria precisament en el decurs d’aquestes negociacions que Ferran el Catòlic patiria un atemptat que quasi li costa la vida (desembre, 1492), a les escales del Palau Reial i a mans del remença Joan de Canyamars.