"Javier, pots votar VOX al Congrés i Aliança al Parlament", canta Sílvia Orriols al darrer episodi del Polònia de TV3. Més enllà de l'elecció musical —és un èxit assegurat versionar qualsevol tema de la Ludwig Band—, el gag ha fet fortuna a les xarxes socials per una senzilla raó: perquè toca el moll de l'os. VOX i Aliança Catalana comparteixen una massa de votants gens negligible i Sílvia Orriols i el seu politburó d'assessors tenen més que clar que són un objectiu electoral a les pròximes eleccions municipals i catalanes.
La mateixa Orriols ho va confirmar fa uns dies en una entrevista a Ràdio 4, on va assegurar que no veu contradicció pel fet que hi hagi gent que vota VOX en unes espanyoles i Aliança en unes eleccions al Parlament. No era cap afirmació velada ni un comentari a contrapeu, sinó una resposta directa a la pregunta de la incisiva Elena García: "Aleshores, no és contradictori que votants seus votin VOX?". La resposta d'Orriols: "Jo crec que no, perquè ells en el marc de les espanyoles fan confiança a qui creguin convenient i en el marc de Catalunya ens fan confiança a nosaltres". La resposta no deixa lloc a dubtes o matisos.
Fa temps que Aliança ha pres la decisió estratègica d'anar a pescar en una bossa de votants que són sociològicament semblants, si exceptuem la qüestió nacional
Als delegats de Trump a Catalunya, la comparació amb VOX els resulta terriblement incòmoda. És comprensible, perquè és obvi que els horitzons nacionals d'ambdues formacions són diametralment oposats. Fa temps, però, que Aliança ha pres la decisió estratègica d'anar a pescar en una bossa de votants que són sociològicament semblants, si exceptuem la qüestió nacional. Algunes decisions recents d'Aliança Catalana certifiquen aquest objectiu, malgrat que Orriols posi el crit al cel cada vegada que algú evidencia que se'ls veu el llautó. Per no avorrir el lector, cito només tres exemples dels darrers mesos:
19 de juny de 2026, Aliança fitxa un antic càrrec de Societat Civil Catalana, Xavier Capelles, exmembre de Fuerza Nueva, entre altres formacions.
7 de setembre de 2026, Aliança respon "Ja hem passat" a l'icònic cartell que mostra una espardenya aixafant una esvàstica. Aliança acabava de felicitar Alternativa per a Alemanya* pels seus resultats electorals a Saxònia-Anhalt i aprofitava per mofar-se d'un dels símbols de la lluita republicana contra el feixisme.
22 de setembre de 2026, Aliança es posiciona amb PP i VOX per evitar l'amonestació a un diputat de VOX per dir "assassí" a Lluís Companys. En aquest darrer episodi, Orriols va acabar assegurant que la diputada Rosa Maria Soberana s'havia equivocat en la votació, passant per alt que el posicionament de la Junta de Portaveus era oral. No era la primera vegada, de fet, que els d'Orriols havien atacat la figura del president Companys.
Escrivia Ian Fleming que "una vegada és casualitat, dues és coincidència i tres és una tradició". En el cas d'Aliança i VOX parlem, doncs, d'una tradició estrambòtica però real; el Halloween de la política catalana. Fa temps que el Polònia és el millor analista de la nostra realitat política. Tornant, doncs, al gag: "Dilluns de Falange i diumenge ets Maulets. On dic A, després dic B. Javier, no em fa res canviar de discurs. Tant li fot, si manem". Com diria aquell: no fa falta dir res més.
*Alternativa per a Alemanya i VOX comparteixen una afinitat que han fet pública en més d'una ocasió. Les dues formacions s'han reunit en diverses ocasions i s'han felicitat mútuament a les xarxes pels seus resultats electorals.