Imagini's la inauguració de la seu central de l'Associació Catalana de Vegans Radicals. I imagini que als convidats (i a les convidades) els preparen un pica-pica a base d'una costellada de xai, un asado argentí amb matambre “arrollado” i diversos garrins al forn. Oi que seria un immens despropòsit que desacreditaria l'associació i a tots els seus membres per sempre més? Doncs ara no cal que s'imagini res perquè el despropòsit que li explicaré és real com la vida mateixa.

Resulta que, segons un informe de la Sindicatura de Comptes presentat al Parlament, l’exdirector de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, va cobrar de forma i manera irregular i a banda del seu sou ni més ni menys que la bonica xifra de 314.547€. De cop? Noooor! Va ser taceta a taceta entre els anys 2010 i 2016 “sense tenir-hi dret” i pel concepte de “complements de qualitat”. He, he, he, qualitat diu... Aquesta tan simpàtica com indeguda propina que es va allargar durant sis anys (SIS) la van cobrar ell i els seus directors adjunts.

De Alfonso ha passat a la història per ser un dels dos protagonistes d'una de les converses més famoses de la història de les clavegueres de l'Estat. Sap aquella en que Jorge Fernández Díaz diu allò de “les hemos destrozado la sanidad” i la “fiscalia te lo afina”, entre altres apassionants afirmacions? Sí? Doncs l'altre, era de Alfonso. El mateix que temps després va comparèixer al Parlament en una comissió d'investigació i es va fer el milhomes. Doncs bé, quines coses oi?, al final també li ho va afinar antifrau. Per això més amunt se m’ha escapat una miqueta el riure amb allò de la qualitat.

Però per entendre la dimensió del que ens ocupa, mirem l'origen de les dues paraules que donen nom a l'Oficina Antifrau.

· Oficina: Local on es fan feines administratives o de gestió.

· Antifrau: És la unió del prefix “anti”, que significa “que protegeix o que lluita contra el que indica l'element al qual s'uneix”, i frau, que és l'engany “que es fa per tenir un profit o un benefici, especialment si perjudica algú”.

Per tant, els que havien d'administrar i gestionar la lluita contra els que pretenien obtenir un benefici que perjudicava algú van afinar-se a si mateixos uns cobraments fraudulents. Segons diu la Sindicatura de Comptes, naturalment. SEN-SA-CI-O-NAL! ME-MO-RA-BLE! SU-PERB!

Són els vegans radicals fotent-se una costellada i de postres un pastís de ronyons. O l'Associació d'Amics de l'Esmorzar de Forquilla i Sempre Entaulats demanant-se una amanida de quinoa i tofu i per beure un suc detox antioxidant.

Ara bé, les  grans preguntes a fer-nos i que, em temo, no tenen resposta són: 1/ Ningú va adonar-se d'una cosa que va durar sis anys i va començar a succeir en fa 10?, 2/ Quins controls hi ha?, 3/ Qui va fer el càsting del personatge? i 4/ Com va poder succeir això que va explicar en David González aquí mateix ja fa més de 4 anys. I aquesta última pregunta en inclou una altra: Quan es va saber això, va passar res al lloc on mai no passa res? Bé, doncs ja li ho responc. Va passar exactament el mateix que va passar el maig del 2018 quan en un altre informe de la Sindicatura corresponent a l'exercici del 2015 hi apareixia que de Alfonso havia cobrat indegudament 70 mil euros per uns triennis i uns complements als que no tenia dret. Per variar...