TV3 afronta diversos grans reptes que, en funció de com els resolguin, marcaran el futur dels mitjans públics al nostre país i modificaran o no el mapa comunicatiu. A saber:

- El descens de l'audiència per l'augment de la competència dels canals de TDT, al que cal afegir el descens en el consum de TV tradicional per l'arribada de la TV per Internet i les seves ofertes específiques.

- Els canvis en el consum televisiu que provoquen un envelliment de l'audiència. Els joves no veuen TV convencional i això genera el fenomen del peix que es mossega la cua: si continuen fent la mateixa programació no sumaran nous clients, però si la renoven potser perden part de la que tenen i els nous tampoc vindran perquè ja són en una altra cosa, però si no la renoven llavors segur que no arribarà nova audiència.

- I, com a conseqüència del punt anterior, la temptació de buscar l'audiència a qualsevol preu. I això fent uns programes que els espectadors de TV3 no estan acostumats a veure i, el que és pitjor per la cadena, que una part del públic català se'ls mira en altres cadenes però censura que siguin emesos per TV3. I, efectivament, parlo de reallitys com “Joc de cartes” i, sobretot, “Fora de Carta”, el debat posterior.

- Una plantilla sobredimensionada en xifres i amb uns sous d'un nivell tal que, un cop pagades les nòmines, el pressupost per poder gastar en fer programes no arriba per fer gaire. 

- Les travetes lògiques de les empreses de la competència, tant catalanes com espanyoles, a les que cal sumar les campanyes de difamació amb rerefons polític i la guerra dels autoanomenats “defensors del bilingüisme” a qui els fan nosa els mitjans de comunicació en català que siguin potents.

- Per poder tenir els esports que donen audiència cal pagar drets a uns preus fora de mercat per una cadena pública d'un país de només 7 milions d'habitants i inserit en un mercat domèstic amb empreses que poden pagar milionades pel futbol, el bàsquet, les motos i la F1.

- Els partits del Barça, un dels grans esquers per arrossegar audiència, ja només poden veure's molt de tant en tant a la Champions. Mentre, els gols de la lliga per emetre als TN i als programes esportius cal anar negociant-los any a any, fins que un dia els amos dels drets potser tanquin definitivament l'aixeta. I pel que fa al dia a dia, el club ja té el seu propi canal i, lògicament, vol gestionar la informació al seu gust i traient-ne el màxim de benefici sense intermediaris.

I amb aquest panorama, avui TV3 ha llençat la casa per la finestra i ens ha ofert un d'aquells productes segell de la casa, que fan marca i donen audiència i prestigi. I l'han batejat com a "Wembley: l'inici de tot". Esclar, entre el nom aquest, que fa 25 anys de Wembley i les promos que han anat passant aquests dies, jo m'he assegut al sofà de casa pensant veure un programa sobre Wembley. I no. Ha estat un programa sobre Cruyff i sobre la seva fundació. Que ja m'està bé, oi, però si m'ho diuen des d'un principi. Seria com si em prometen uns pèsols ofegats i em serveixen una sípia amb pèsols. Ei, que m'agrada. Molt. I és un gran plat. I me'l menjaré. Però escolti, a la carta hi deia pèsols ofegats, no es pensi que no me'n havia adonat.

Dit això, el documental estava molt ben fet. S'ha notat que darrere hi ha hores i hores de preparació, de planificació i de feina de gravació i de muntatge. I hi ha una intenció i un fil narratiu que aprofita els transcórrer de les diferents intervencions per explicar-nos una història personal que emociona i que és un homenatge a Cruyff. Visualment, imatge molt cuidada, muntatge molt polit, moviments de càmera amb intenció, música molt ben triada que no molesta però que sap ressaltar moments i un ritme i un tempo que han funcionat a la perfecció. I argumentalment, barreja de moments divertits, nostàlgics, emocionants i amb anècdotes d'aquelles que agrada escoltar, sobretot en la veu de Hristo Stòitxkov, un home molt dotat per l'espectacle. O sigui, en una hora, hem tingut de tot i variat i la cosa ha passat sense adonar-nos. Tot i que encara ara no entenc que hi feia Artur Mas per allà al mig. Si, ja sé que ens han dit que la foto del seu whatsapp és una d'ell amb Cruyff, però no tinc gaire clar que això justifiqui l'aparició...

Però vaja, aquests són els productes que fan marca en aquesta TV3 que lluita per trobar el seu camí a l'era de Netflix i Twitter. com va haver de trobar-lo quan va ser creada i competia tenint uns estudis situats en un pis del carrer Numància de BCN i passant culebrots brasilers. Avui el departament d'esports pot estar content perquè ha ofert un bon producte. El problema és que demà no es pot fer un altre programa com aquest, però cal seguir competint. I aquest és el gran repte ara mateix.