VOX no ha arribat per quedar-se, no. VOX ja hi era. VOX era l’ADN del PP de José Maria Aznar, l'home capaç d'expressar més rancúnia només amb la mirada i abans d'obrir la boca.

Santiago Abascal, “ese chico tan majo y tan sanote”, va fer-se del PP amb 18 anys i l'any 1999, amb 23, va debutar com a regidor a Laudio. S'hi va estar dues legislatures. Fill del president comarcal del partit i nét de l'últim alcalde franquista d’Amurrio, després va ser apoderat a les Juntes Generals d’Araba, president de les Noves Generacions del PP a Euskadi, diputat del PP al Parlament Basc, membre de la Junta Nacional del partit, director de l'Agència de Protecció de Dades de la Comunidad de Madrid que presidia Esperanza Aguirre i president de la Fundación para el Mecenazgo y Patrocinio Social, que tenia dos treballadors (ell i una altra persona) i que l'any 2013 va rebre una subvenció del govern Aguirre de 183.600€, 82.491 dels quals eren el sou d’Abascal.

Tot això i alguna coseta més fins que l'any 2013 va marxar del seu partit de tota la vida perquè considerava que Mariano Rajoy era un tou. Ara, set anys després, el PP veu amb desesperació com li marxen els seus propis vots i ha decidit que ha de refusionar-se amb el seu clon. Que ha de tornar a abraçar-se amb la seva pròpia ànima, la que li va marxar del cos quan la gran mentida de l’11-M va enviar l’aznarisme als “desiertos remotos” i a les “montañas lejanas”. Un cop Ciutadans ja no és rival perquè ha fet (o li han fet) un UPyD, el PP ha despullat la seva estratègia a mig termini. En direm “L’efecte Iturgaiz, plan Aznar en siete días”.

Casado ha repetit a Euskadi el mateix que va fer Aznar amb Josep Piqué a Catalunya: destrossar en cinc minuts la feina de picar pedra pacientment per construir, llavors un catalanisme, ara un basquisme moderat i homologable. Al PP capital Madrit (més concepte que mai) li llepa un peu Catalunya i el País Basc. Al PP capital Madrit l'importa Madrit. I a Madrit hi tornen a manar els talibans. Per tant Alfonso Alonso, com abans Josep Piqué, era una molèstia regional que embrutava l'essència del “Casado y cierra España”. I a més Alonso era sorayista... (¡no me diga más, caballero!).

I ara resulta que la solució pel futur d'Euskadi és un senyor que ja va fracassar al passat. Carlos Iturgaiz, la Cayetana de Santurtzi. Un altre paracaigudista enviat per Madrit, sí, però ell al menys parla l'Idioma del país pel qual es presenta i sap situar San Mamés al mapa. I si no, tant se val perquè ell és només el missatge que envien a l'Espanya buida: “¡Volved, volved al redil, que el Mesías ha regresado! ¡Hosanna! ¡Bendito el que viene en el nombre del Señor Aznar! ¡Huid de VOX, que VOX somos nosotros!

I per anar fent boca, el tal Iturgaiz va dient que a Espanya hi ha un “govern fasciocomunista”. Que, com a idea de projecte polític no està gens malament. Sobretot perquè de comunista no gaire, però del concepte de l'altra part de la frase, crec que pot regalar-nos tesis doctorals.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat